Un any més la colla ha celebrat el Nadal.
Per alguns el primer Nadal entre nosaltres: benvinguts!!
Hem fet aquest any una dinàmica sobre “el nostre arbre de Nadal particular”, estrenat el Nadal passat.
Hi havien sobres penjats a l’arbre, cadascú havia d’agafar un sobre i al mateix lloc deixar un desig escrit a un “Post-it”. (Els nostres desitjos quedaran editats en aquest bloc).
Continua llegint
CARLES CAPDEVILA · Diari Ara · Actualitzada el 11/11/2016
DESPRÉS DE MESOS de tractament els meus cabells s’han rendit. Me’ls he hagut de tallar. És un problema petit, el drama autèntic és que fa mesos que he de mirar la mort de cara i no quina cara faig, però aquest canvi d’imatge forçat, tot i ser banal, superficial, anecdòtic, l’he viscut com un petit dol. Una derrota trista. Perquè no era cap decisió, era una nova renúncia, una prova més que no tens la vida sota control. Un altre aprenentatge en l’acceptació de la nova realitat. Continua llegint
Soy Ana Sacristán y he cuidado a mi madre desde el inicio de su dependencia hasta su fallecimiento el pasado mes de Noviembre del 2015.
Fue un proceso de varios años. En 2003, recibí una llamada telefónica de los Servicios Sociales del CAP Manso que me propusieron participar en un grupo que se estaba formando para ayudar a personas que estábamos en la misma situación, cuidando de nuestros familiares mayores o enfermos.
La idea me pareció interesante y puedo decir que con el paso de estos años el resultado ha sido muy positivo. Continua llegint
Avui, la meva mare compleix 94 anys, l’ha felicitat molta gent, però ella no se n’adona. El meu fill li vindrà a fer-l’hi una abraçada al vespre, però ha posat un escrit al Facebook que crec que explica la gran estimació que té per la seva àvia:
Avui la meva estimada àvia compleix 94 anys! És difícil descriure les sensacions que em venen al cap pensant en ella… Però moltíssimes felicitats àvia!
Per desgràcia, encara que li repeteixi cent cops, al cap de pocs segons no se’n recordarà… És trist pensar que puc gaudir de la meva àvia, de la dona que és ara, però ella no pot gaudir de totes les coses meravelloses que li passen i que em passen a mi.
Un any més, la nostra mare ha pogut viure el Nadal acompanyada de la família, tot i les seves dificultats de comprensió i expressió, ens ha semblat que quan cantàvem al seu costat unes Nadales, n’era una mica conscient i en alguns moments picava de mans i reia.
Tots els qui érem al seu costat, filles, nets i besnéts, hem gaudit d’uns moments molt emocionants, i volem creure que ella també hi ha participat a la seva manera.
Fa poques setmanes, va néixer la seva besnéta numero 11, quan l’ha tingut als seus braços ens ha semblat contenta i emocionada i que podia apreciar la nova vida, amb quina mirada tan tendra i quin somriure, abraçava a la nena. Per nosaltres ha sigut una lliçó de VIDA.
D ‘aquí pocs dies complirà 99 anys!!! I tots l’hi desitgem que pugui continuar gaudint de moments tan emocionats com aquest.