Quan em van fer saber que els meus néts havien tingut els seus fills, automàticament, amb vaig convertir en besavia! Em semblava estar als núvols… Vaig topar amb la realitat en saber que eren prematurs i per als pares va ser un calvari el dia a dia a l’hospital.
Jo estava molt contenta, els meus besnéts, nen i nena, cada dia progressaven una mica, però encara no els podíem visitar. Al cap de dos mesos els van donar l’alta i els vaig poder veure i tenir als meus braços, quina alegría! Eren petits i fràgils, vaig donar gracies a Déu i li vaig demanar que anessin creixent amb salut.
Ara, després d’un any, el mes de maig els van batejar a Planoles on hi ha una petita església romànica. Els bessons es diuen Núria i Esteve. Casualment el seu avi coneixia aquest lloc tant bonic perquè hi havia anat de colònies, durant molts anys hi feien moltes activitats i excursions, havien dormit en el mateix lloc on ara han batejat els dos germanets. L’ avi hi ha continuat anant, per aixó ens ha fet encara més il·lusió celebrar-ho en aquest lloc tant especial per a nosaltres. La vida dóna moltes voltes!
Ha estat per a mí un día meravellós, sóc feliç veient l’ alegria que regnava en tot moment. Els nens no van plorar gens en rebre l’aigua beneïda! Ja són cristians.
Espero poder-hi posar alguna fotografia ben aviat.
Montserrat Rabassa.
años que murió. No lo olvidare jamas en la vida, pues era muy bueno y nos queríamos mucho, aunque me falta mi marido que era la persona que cuidaba, continuo asistiendo a las reuniones, pues me sigo encontrando bien en ellas, nos ayudamos unos a otros a sobrellevar los problemas ya que estas reuniones son muy productivas y nos dan buenos consejos. Algunas veces también hacemos salidas, al cine, al campo, comidas ………
