Finalment ha arribat el dia de la marxa definitiva del Vicenç i encara que era un fet esperat no deixa de ser en aquests moments molt trist.

Volem recordar amb unes poques paraules la personalitat del Vicenç que creiem va aconseguir els seus objectius en aquesta vida. Com recordareu els que el vau conèixer era un home molt extravertit i amic dels seus amics, capaç d’ajudar a tothom que ho necessitava. La seva afició a les muntanyes d’Argentona, amb tots els seus racons que tant bé coneixia per les seves llargues passejades. TANT QUE LI AGRADAVA ANAR A CAÇAR BOLETS!
Els 59 anys la malaltia li va anant fent el seu propi deteriorament. Però creiem que no va patir gaire, potser pel seu caràcter optimista i també pel suport i l’estimació que va tenir.
Nosaltres l’hem estimat i el recordarem sempre però ell s’ho guanyar amb el seu fer de cada dia.

Avui, la meva mare compleix 94 anys, l’ha felicitat molta gent, però ella no se n’adona. El meu fill li vindrà a fer-l’hi una abraçada al vespre, però ha posat un escrit al Facebook que crec que explica la gran estimació que té per la seva àvia:

Avui la meva estimada àvia compleix 94 anys! És difícil descriure les sensacions que em venen al cap pensant en ella… Però moltíssimes felicitats àvia!
Per desgràcia, encara que li repeteixi cent cops, al cap de pocs segons no se’n recordarà… És trist pensar que puc gaudir de la meva àvia, de la dona que és ara, però ella no pot gaudir de totes les coses meravelloses que li passen i que em passen a mi.

Continua llegint →

Compañeras, compañeros de esta embarcación que nos ha tocado viajar.  Nadie la hemos elegido y a nadie debemos juzgar.

Pero de joven recuerdo muchas veces escuchar que la naturaleza es sabia por lo que todo lo que está es bueno, no creo en esta verdad.

Por favor naturaleza, tú no has podido crear esta horrible enfermedad llamada Demencia senil, Alzheimer, Parkinson, todas son igual, sufrimiento, padecimientos, qué más da.

Por favor naturaleza, haz que no prospere más este viaje de sufrimiento. Que nadie tenga que embarcar a esos seres queridos de esta horrible enfermedad.

Los que habéis completado el viaje no os olvidéis jamás, el pasado ya está. Mirad adelante orgullosos que habéis podido llegar con coraje y sacrificio a este destino final. Continua llegint →