Arxiu de la categoria: Vivències

Relats personals i experiències viscudes

Oda a la meva mare

Publicat el per
1

Sóc l’Anna R., escric al nostre bloc per primera vegada i ho dedico a la meva mare.

ODA A LA MEVA MARE

Mare, penso amb tu
Ja fa un any que te n’has anat
però la teva absència no he superat,
ni el buit que m’has deixat.

Mare, penso amb tu
i ploro amb emoció en evocar
tots els anys transcorreguts al teu costat,
ja que mai ens havíem separat.

Mare, penso amb tu
i mai hauria imaginat que a 101 anys
haguessis arribat i tu suposo que tampoc
si conscient n’haguessis estat.

Mare, penso amb tu
i ara, potser massa tard, m’adono
de tot el que a la meva vida has significat
i sento no haver-t’ho expressat. Continua llegint →

¿POR QUÉ?

Publicat el per
1

Estaba yo en el Bar que asiduamente voy a desayunar y vi una acción por parte del Dueño que es chino y se llama Juan y que seguidamente expongo.

Vi que entraba un chico minusválido y yo como le conocía le hice señales para que se uniera a mí en la mesa, este chico se llama Javier y hace 41 años que nació en el barrio y siempre ha vivido en él. Juan el Dueño del Bar lo hizo salir a la calle y no le dejo entrar, cuando Juan entro en el Bar le increpé, diciéndole que lo que había hecho era un delito, y añadí que como continuará con esta forma de actuar se quedaría con las mesas vacías y que la mía iba a ser la primera. Entonces pensé que si hubiese sido mi hijo, con la muleta le hubiese dejado la espalda marcada. No me contestó. Continua llegint →

La cuidadora que estimava les metàfores

Publicat el per
Respon

Del llibre de la Marató de TV3 2013
Sebastià Serrano

coberta llibre marató 2013Eren quarts de dotze i la reunió era ja a les acaballes. La Cristina, sense fer gens de soroll, es posà dempeus i amb un breu aixecament de celles s’acomiadà de les companyes. Sortí de la sala, baixa unes escales i enfilà el llarg passadís que condueix a la sortida de l’hospital. A fora, l’esperava aquell paisatge tardoral que tant li agradava. Li va semblar com si el mar volgués mostrar tot l’inventari de sensacions. Això l’estimulava tant que va decidir de passejar una estona pel costat del mar i gaudir d’un cel ennuvolat que encomanava uns colors molt especials a l’aigua. Continua llegint →

Petit recull

Publicat el per
Respon

Avui, com moltes vegades, he fet endreça d´uns calaixos i he trobat una llibreteta (de les quals sóc aficionada), he mirat la data i naturalment he llegit el contingut que és el que segueix:

Et trobes amb moltes situacions diferents quan entres en el món de tenir un familiar amb una malaltia greu com és l’Alzheimer i a més a més si és el teu marit amb una edat encara jove i has de fer de cuidador principal.

En primer lloc és un desconcert total veure a la teva persona estimada en situacions inhabituals, com per exemple no tenir ganes de fer cap feina, excitar-se molt per qualsevol motiu, com una empenta dins d’un autobús, o simplement no seguir-li la corrent. Quina cosa tan difícil seguir la corrent a aquests malalts i quan costa de saber-ho i aplicar-ho. Continua llegint →

Nascuda el pimer de gener

Publicat el per
Respon

Vas néixer entre Nadal i Reis i al ser uns dies d’amor i alegria, encengueres els sentiments més nobles, dels sentiments fets persona.
Amb els teus ulls espurnejats, deies que Nadal era tot l’any per oferir estimació i ajuts, als més necessitats i desvalguts.
Fins i tot, la teva presencia s’il·luminava d’aquesta gran noblesa, que sortia de la teva mirada, amb una parla clara i transparent i a més generosa i encisadora.
Per totes aquestes virtuts, vas fer que els meus desitjos fossin també els més feliços, dolços i joiosos, que jo revés.
Per tot això, quan estàvem junts, que fàcil m’ho vas posar tot i que mai podré oblidar.
Mai! estimada i enyorada, Isabel.
Joan
(El dia 01.01.2014, hauria sigut el 76è aniversari de l’Isabel, mare d’en Toni i en Joan)