Arxiu de la categoria: Vivències

Relats personals i experiències viscudes

Expliquem com hem viscut la COVID

Publicat el per
Respon

La Colla, en el marc de l’eixgran, participem de l’ApS (Aprenentatge Servei) Gent Gran de l’Eixample i Cures, que es fa conjuntament amb l’institut del barri, Poeta Maragall

La COVID ens ha desmuntat la major part d’activitats que fèiem altres anys, així que amb l’alumnat de 4t d’ESO que hi participa, ens vam plantejar preguntar a les persones grans i les persones cuidadores com havien viscut el confinament: les dificultats, les relacions, els aprenentatges.

Ha estat una experiència molt rica per totes les persones que hem participat, on hem comprovat la capacitat de moltes persones per tirar endavant, trobar espai per pensar en altres i ser solidàries, i fins i tot transmetre’ns una forta positivitat, malgrat tot el que hem viscut.

Taller: Cura i família. Compartint experiències amb cuidador/es familiars

Publicat el per
Respon

Avui, l’excusa per poder-nos trobar algunes de La Colla és col·laborar amb la recerca CUMADE i del Cicle “Envelliment i necessitats de cura. Una qüestió social i política” que s’organitza al Palau Macaya.
De la mà de Carlos Chirinos, Montse Soronellas, Marta Pi i Xabier Ballesteros (investigadors de la URV) hem participat a un grup focal online (quin remei!).
Es tractava de d’explicar què ha suposat la COVID i el confinament a les persones que cuidem o hem cuidat d’un familiar.
Érem unes quantes de La Colla, però també havia persones d’altres indrets de Catalunya.
Ha estat interessant conèixer altres realitats, i també poder-nos escoltar, que feia temps que algunes no ens trobàvem.

Algunes ens ajuntat, amb totes les distàncies i precaucions a “La Lola”, el casal associatiu Lola Anglada.

Un esbós sobre el coronavirus

Publicat el per
1

Com canvia la vida sense adonar-nos, gairebé tots ho sabem però ara en aquesta nova etapa i crec que serà una nova etapa que ens canviarà moltes coses, ho estem vivint com un episodi nou, alguns dies pel matí pensem que estem vivint un malson o una pel.lícula de ciència ficciò i que ens despertarem i tot serà mentida, però no és el cas això no passa.
En aquestes situacions hi ha una majoria que s’adapta millor a la situació temporal i busca estratagemes per passar aquesta etapa el millor possible.
Avui hem rebut una trucada d’una amiga la Montserrat que té 89 anys i una forma de ser molts positiva, una gran persona.
Va explicar-nos com portava el confinament, viu sola i té poca família uns veïns, molt bona gent, li portant els comestibles i ella els administra, te a casa seva un passadís molt llarg i diu que passeja del Passeig de Gràcia, la Granvia, La Rambla i va saludant a la gent imaginaria que es troba pel camí, així també fa una mica d’exercici, també li agrada cosir, escriure i explicar acudits.
Hi ha persones valentes que saben adaptar-se davant dels paranys que et porta la vida, tothom no és igual, aquí està la gràcia de la diversitat.

Diumenge de Rams 2020

Publicat el per
Respon

Avui fa 20 dies justos que no surto de casa i surto al balcó, és un dia senyalat que porta molts records.
Records d’infantesa amb la meva mare que tenia preparat dues maneres de vestir per si feia fred o calor, abans s’estrenava roba, era una costum. Després jo fent de mare i també amb els nens ben vestits i amb els palmons que els picaven ben fort a terra per aconseguir la base ben esfilagarsada i jugaven a competir qui feia l’escombra més gran. Més tard amb el ram de llorer i les palmetes petites.
El dia d’avui nostàlgic, surto al balcó i hi ha silenci i pot moviment i escenes poques bones i no tan bones: els lledoners i els plataners d’un color verd primavera, el cel radiant i amb un blau lluminós que intento pintar-lo en els meus esbossos i no puc i l’església del Tibidabo a dalt de la muntanya que ens fa companyia. El silenci expectant com si jo estés tota sola, al mirar cap al carrer solament veig una noia passejant un gosset, un home tirant escombraries al contenidor i un senyor gran que creuava el carrer i una bicicleta amb la motxilla del Glovo suposo repartint menjar, tot aquest moviment amb una bona estona. Continua llegint →

Les estovalles blaves

Publicat el per
Respon

Com tinc per costum endreço uns calaixos de tant en tant, per posar ordre, avui ha tocat les estovalles, algunes són antigues de casa la mama d’aquelles de planxar. Tenia tres calaixos ,hi he decidit disposar de més espai.
Quan remous coses antigues et remous una mica a tu mateixa. Recordes quan eres jove la taula de la casa on vas néixer i viure vint anys i no saps com et surten moments viscuts.
Una d’aquestes estovalles “les blaves” amb van transportar a la meva avorrida adolescència. A Barcelona de la post guerra no podia jugar al carrer  i tampoc sortia gaire de casa .

Continua llegint →