Arxiu de la categoria: Per pensar-hi

Frases fetes, dites, pensaments

“Estem morint malament”

Publicat el per
Respon

Joan Carles Trallero, metge de malalts terminals

Tinc 55 anys. Soc de Barcelona. Soc metge, especialista en cures pal·liatives i acompanyament espiritual. Estic casat i tinc tres fills, Política? Diàleg, sempre! Creences? Soc cristià. Prepara’t per morir bé… i segur que viuràs millor!

‘Destellos de luz’
Pensa-hi: has de morir. La principal qüestió de la filosofia és com viure bé, i això inclou morir bé. El doctor Trallero viu amb la mort cada dia, i per això conversar amb ell és un curs accelerat de bona vida, la corona de la qual és una bona mort. Llegir el seu acabat de publicar llibre Destellos de luz en el camino ( Libros de Vanguardia) és una il·luminació emanada de la seva dotzena d ’històries d’acompanyament de malalts terminals: casos dels quals ha estat testimoni com a director mèdic de cures pal·liatives del programa Suanity ( www.suanity.com) i de la Fundació Paliaclinic ( www.fundacionpaliaclinic.com). Què hi ha més important que morir bé després d’haver viscut feliç?

A què es dedica?
A fer més suportable a altres éssers humans el camí cap a la seva destinació final.
Malalts terminals.
Intento pal·liar el seu patiment, ajudo a morir bé.
Se’n diu cures pal·liatives, no?
Una especialitat en la qual haurien de ser mínimament formats tots els metges.
No ho estan?
Ens formen per evitar la mort…, quan és inevitable que tots morirem! Continua llegint →

La sort que et mirin amb bons ulls

Publicat el per
3

‏CARLES CAPDEVILA · Diari Ara · Actualitzada el 11/11/2016

DESPRÉS DE MESOS de tractament els meus cabells s’han rendit. Me’ls he hagut de tallar. És un problema petit, el drama autèntic és que fa mesos que he de mirar la mort de cara i no quina cara faig, però aquest canvi d’imatge forçat, tot i ser banal, superficial, anecdòtic, l’he viscut com un petit dol. Una derrota trista. Perquè no era cap decisió, era una nova renúncia, una prova més que no tens la vida sota control. Un altre aprenentatge en l’acceptació de la nova realitat. Continua llegint →

Fraternitat inesperada

Publicat el per
1

La Vanguardia (Català) · Antoni Puigverd

RAÚL

Sortia l’altre dia d’una reunió amb el cor reconfortat però melancòlic. La conversa havia estat amena i profitosa. El meu interlocutor és un home prudent i savi, que va abandonar l’escena política fa anys, on va destacar com a fabricant de pactes. Havíem parlat de la tensió dels extrems que domina les relacions entre la política catalana i espanyola i ens conjuràvem una vegada més per fomentar el diàleg, malgrat la devaluació que ha sofert, entre nosaltres, aquesta paraula. I és que el diàleg no és possible, per descomptat, si l’altre no et reconeix; però tampoc no hi ha diàleg si tu ja no vols reconèixer l’altre tal com és i pretens que sigui només allò que a tu et sembla que és i que faci només allò que tu vols que faci. Continua llegint →

LA UTILIDAD DE REZAR

Publicat el per
Respon

Una vez le preguntaron a un hombre:
¿Qué ganas orando regularmente a Dios?.
El hombre respondió:  Nada…        Pero déjame decirte lo que he perdido:
La ira, el ego, la avaricia, la codicia, la depresión, la inseguridad y el miedo a la muerte.
A veces, la respuesta a nuestras oraciones no está precisamente en la ganancia  sino en la pérdida…