Trobada dia 15 d’octubre

Avui la trobada de la Colla ha estat una mica diferent, ens acompanyaven l’Alba i el David de “Prenem cura” i persones d’aquest col·lectiu que volen formar una cooperativa de cuidadors i els interessava les nostres opinions i vivències.
Varem començar la trobada amb la Carme fent una petita relaxació.
Seguidament ens van presentar a la Sílvia que ens ajudarà a la Colla.
Vam continuar fent una presentació de cadascú per conèixer-nos una mica i també vam explicar com funcionen i que fem a la Colla.

 

 

 

 

 

Continua llegint

La utilitat de l’inútil

“Dibuixa un mapa intel·lectual entenedor i accessible envers la importància, capacitat enriquidora i utilitat de l’art, cultura i educació per tal de deslliurar-nos de la condemna d’esdevenir màquines productives sense ànima.

 

És un erudit, i sap i gaudeix compartint el coneixement, que és quelcom que es transmet sense empobrir-se, ben bé el contrari. Ordine és clarivident, elegant i contundent.

Un llibre inútil pels homes pràctics i indispensable pels inquiets i curiosos, incomprensible pels primers i enriquidors pels segons.

No se’l poden perdre, deixin de ser útils, encara que sigui per unes hores, i reflexionin amb Nuccio Ordine i La utilitat de l’inútil”.

Daniel Bossio, BCNcultura.cat

La història més maca del món

El dia 18 de gener d’enguany, la meva vida va canviar totalment i va ser un canvi molt positiu. A la meva parella li van diagnosticar un càncer.

Tot i que el terme espanta molt i que no estem preparats per a la malaltia, vaig començar a entendre que havia de viure realment la vida, gaudir de cada moment i entendre que la paraula càncer es vida.

No em podia enfonsar, havia de ser el pilar bàsic de la meva parella. Així que primer vaig començar a entendre el que volia dir càncer i vaig llegir llibres per informar-me’n. També havia de buscar recursos per afrontar la situació i viure la malaltia com la història més maca del món.

Com a parella, havia de buscar algun recurs per poder expressar les meves pors, un lloc on no existís la malaltia i on pogués expressar les meves emocions: riure, cantar, plorar, ballar… Així que, mitjançant un gran professional i amic, vaig trobar un espai on els qui vivim amb una persona que té una malaltia, ha patit un accident o ha perdut un ser estimat ens sentim cuidats: l’escola de cuidadors.

Ahir vaig entendre que ara tenia a la vida una doble funció: parella sentimental i cuidadora. Vaig entendre el concepte de cuidar. Moltes persones que som cuidadors no ho sabem realment i no són conscients de la importància de la nostra tasca.

Amb aquest escrit vull reconèixer la gran feina que fan tots els cuidadors i que la seva implicació amb el malalt és un acte d’amor, de generositat, de valentia i de gratitud.

MARTA PAGÈS I LLINÀS Barcelona

La Vanguardia 12/05/2018

“VULL”: Un conte de Jorge Bucay

Vull que m’escoltis sense jutjar-me.
Vull que opinis sense aconsellar-me.
Vull que confiïs en mi sense exigir-me.
Vull que m’ajudis sense intentar decidir per mi.
Vull que tinguis cura de mi sense anul·lar-me.
Vull que em miris sense projectar les teves coses en mi.
Vull que m’abracis sense asfixiar-me.
Vull que m’animis sense empènyer-me.
Vull que em sostinguis sense fer-te càrrec de mi.
Vull que em protegeixis sense mentides.
Vull que t’apropis sense envair-me.
Vull que coneguis el que més et disgusta de mi.
Que ho acceptis i no provis de canviar-ho.
Vull que sàpigues… que avui pots comptar amb mi…
Sense condicions.

 

 

Jorge Bucay (Buenos Aires30 de octubre de 1949) 
psicodramaturgo,terapeuta y escritor argentino.

Nuestra hermana pequeña

caratulaTres germanes, Sachi, Yoshino i Chika, comparteixen casa a la ciutat de Kamakura. Arran de la mort del seu pare, al que no han vist en 15 anys, les tres viatjant al camp pel seu funeral i coneixen a Suzu, la seva tímida germanastra adolescent. No tarden en connectar amb ella i la inviten a viure a la ciutat. D’aquesta manera comença una nova vida d’alegries i descobriments per totes quatre.

Pel·lícula sobre els reptes, però també els plaers d’aprendre a viure, “La nostra germana petita” aposta per la redempció dels pecats dels pares a través de la neteja de mirada, la capacitat de perdó i l’acceptació dels Continua llegint