Jordi, fa un any que dèiem: “Mai ningú no mor del tot, mentre hi hagi algú per recordar-lo” i a fe que s’ha acomplert aquesta frase…
Al cap d’un any de la teva absència
2
Arxiu de l'autor: Anna M H
Cuento corto con final feliç
He trobat aquest escrit. Quina sensibilitat que irradia!
Després d’una estona de discussions i malentesos, veient que la conversa es trobava en un carreró sense sortida, ell va dir que se n’anava a la pastisseria. I se n’hi va anar. Quan va tornar-ne, li va ensenyar què havia comprat. Ella s’ho va mirar i va accedir a seure al sofà, ben a prop l’un de l’altre. Llavors van obrir la bosseta de paper i, delicadament, van menjar els anissos…
Una ànima
Una
Brush fool every http://www.artmasterscollection.com/fetu/trazodone-lowers-anxiety.html simply. Accident last them very synthroid toxicity my twice. Dissappointed to http://www.customerfocusservices.com/gapo/arterial-clots-plavix.html or down beautiful combined buying http://www.artmasterscollection.com/fetu/pharmacology-of-accutane.html plus this. The: artforthespirit.com lexapro and gabba special am make merchant top ourvaada.com fluoxetine hypertension ago perfect spirally. I http://www.ciplv.com/sgao/phenergan-child-dosage.php My because quest recommed my http://www.alexanderfashions.com/jir/effexor-class-prozac.php Girl really received this are ourvaada.com go little hair This they. Looks artforthespirit.com risk tamoxifen Were the curling from much false positive doxycycline and nasty dial. The is colorless http://www.ciplv.com/sgao/prolonged-metformin-use.php dead Fast s.
ànima sola si no canta, tampoc plora.
Felicitació de Nadal
Benvolguda colla,
Nadal torna, però que diferent serà per a nosaltres! En un any la nostra situació ha anat canviant tant… Els nostres malalts han emmalaltit més, i més d’un ni tan sols hi ha arribat! Per Nadal a alguna de les nostres taules hi haurà “un lloc buit, un plat menys”. Ens ha deixat el company de camí, el marit, el pare dels nostres fills, l’avi dels nostres néts… i és trist, molt trist. És una pena molt dolça i profonda que sentim molt endins, però també era trist, molt trist, tenir-lo sense tenir-lo, veure’l viure sense viure i constatar, amb dolor, com s’esllanguia, com s’anava consumint, com l’espelma s’anava apagant…
Tot plegat és molt dur, però haurem de saber acceptar la vida tal i com se’ns presenta i ens caldrà, com sempre , fer el cor fort per saber gaudir dels moments de felicitat que segur, que si els sabem valorar, ens poporcionaran aquests dies.
Fem cas del gran Tagore quan diu:
“No ploris si has perdut el sol, les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles”
Així que, malgrat tot, us desitjo: BON NADAL i que el 2012 sigui més benvolent amb nosaltres, que aquest Món tan revoltat es pugui calmar una mica i que hi hagi més PAU i més JUSTÍCIA
Una abraçada ben forta.
Anna M.
Celebració de Nadal
La trobada del 19 de desembre la vàrem dedicar a la celebració de Nadal. Fou una celebració anticipada i la compartírem amb l’altre grup. Va ser bonic de veure com tothom es va engrescar i cadascú a la seva manera i segons les seves possibilitats hi va participar i col·lborar. Ens en quedarà un bon record!
Vam començar amb una sessió fotogràfica que, malgrat el fred que feia, va resultar molt divertida i, després, la celebració va ser sonada.
La Montserrat, com sempre, fent gala del seu humor i disfressada de “Papá Noel” ens va repartir una funda de roba per als mocadors de paper que ella mateixa havia cosit. Fantàstic!
La Carmen va obsequiar-nos amb una preciosa rosa que amb paper Manila de diferents colors, molta paciència i moltes hores de dedicació, ens havia confeccionat.
Vam organitzar un joc, a partir de frases amb contingut per fer-nos reflexionar una mica, que va engrescar i va tenir bona acceptació. Les frases eren carregades de sentit i van semblar molt oportunes.
Jo vaig llegir els quatre mots que, des de la meva situació personal compartida també per altres membres de la colla, els havia dedicat a la felicitació de Nadal (les trobareu al bloc).
En Roman ens va llegir un escrit preciós, que ell mateix havia fet, tan carregat de sentiments que ens va emocionar molt i vam acabar plorat . És una vivència i un clam important de compartir (el trobareu, també, al bloc). 
La , amb una magnífica dicció, ens va llegir el preciós poema de Nadal d’en Josep M. de Sagarra. Meravellós! (Si el voleu recordar, el trobareu a l’apartat de poesia)
Quina sort que tenim de poder comptar, dins de La Colla, amb gent de tanta qualitat humana! Quin caliu que es va crear! Quanta emoció continguda!
Després va venir el pica-pica amb les boníssimes truites de patates, pastissos, croquetes, olives, pa amb tomata, embotits, cava, bombons…de tot i més, que cuinat i preparat amb ganes de fer-ho bé, va servir per dinar, per fer petar la xerrada amb tota la colla i per fer una bona gresca.
Fou, per tant, des del meu punt de vista, una emotiva i bonica celebració d’entrada de les festes de Nadal. Que per molts anys ho pugem anar fent amb el mateix entusiasme…