Festa Major Antiga Esquerra de l’Eixample

Publicat el per
Respon

Un grup de La Colla Cuidadora vam anar a fer barri, ja que hi havia diverses activitats i una d’elles era anar a dinar al carrer Consell de Cent amb Viladomat, la Rambla del Barri, entre tots vam preparar una taula i les cadires corresponents i l’àpat va ser ben bo: una crema de verdures i una fideuà vegana cuinats in situ . I també si algú ho volia podies prendre un iogurt (segons van dir molt gustós).

Va animar la nostre taula la presència del Màgic Andreu, que estava també com a veí, i vam tenir una conversa molt agradable i amb molt d’humor que va fer aquesta petita festa fos divertida, interessant i singular.
Vam passar una bona estona d’aquelles que fan lligar les amistats i fan distreure el pensament.

Trobada setembre 2019

Publicat el per
Respon

Comença el curs
Com fa temps que no ens veiem, les salutacions van ser com sempre molt efusives i com sempre va sonar una campaneta nova (tenen un nom amb sànscrit) que la Sílvia va fer dringar per intentar fer silenci, cosa una mica difícil.
La relaxació de la Carme sempre interessant i profitosa per després fer-la a casa. Tal com ens indica.
Sempre quan comencem el curs fem un repàs de com ha anat l’estiu, aquesta vegada hem fet una activitat molt engrescadora, hem escrit en un paper les coses bones que ens han passat i l´hem arrugat fins a aconseguir una piloteta i poder-la llançar a una companya. La que rebia la piloteta havia de llegir el que estava escrit i endevinar qui era la seva autora. La moralina de l’activitat va ser que a pesar de les dificultats sempre hi ha moments bons i que els hem de gaudir al màxim.

Desprès la Sílvia ens va proposar una altra activitat “Fer-nos ‘mimitos’ ” que consistia en fer un petit massatge a una companya, començant per una petita pluja, més aigua, més sabó, més aigua per treure el sabó imaginari. Una pausa per veure quina sensació produïa i després l’agraïment corresponent.Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és dutxa2-300x270.png
Vam tenir poc temps i va quedar pendent per una altra sessió.
Tothom va estar content d’haver passat una bona estona

La Trenza

Publicat el per
Respon

Laetitia Colombani


La Trenza puede considerarse como un canto a la libertad de las mujeres para tomar las riendas de sus vidas, poniendo en valor la capacidad de tomar sus propias decisiones. Narra la historia de tres mujeres corrientes, anónimas, procedentes de distintas culturas y que no veneran a los mismos dioses. Ellas no se conocen y, sin embargo, los cabellos acabarán entrelazando sus vidas.
La trama de la novela seduce al lector tejiendo esta novela a la manera de una trenza. Narrada desde una perspectiva social, la autora nos va introduciendo en sus historias personales. Poco a poco, con gran maestría y delicadeza, vamos conociendo los detalles de sus vidas y circunstancias, así como la rebeldía que nace en su interior para rechazar aquello que la sociedad y los estereotipos esperan de ellas.

Per tenir casa cal guanyar la guerra

Publicat el per
Respon

Joan Margarit, que ha complert 80 anys aquest mes de maig, fa unes memòries d’infantesa que tenen una profunditat il·luminadora. El poeta no espigola agendes o àlbums familiars, no es deixa amanyagar gaire per la nostàlgia, ni el preocupa gens quedar bé, sinó que es capbussa de ple en els records que li han quedat clavats i tracta d’entendre per què són allà i de quina manera tenen a veure amb la construcció de la seva vida i de la seva poesia.
Em va agradar força aquest llibre, particularment la manera de tractar el tema barrejant episodis antics amb reflexions actuals.

Les estovalles blaves

Publicat el per
Respon

Com tinc per costum endreço uns calaixos de tant en tant, per posar ordre, avui ha tocat les estovalles, algunes són antigues de casa la mama d’aquelles de planxar. Tenia tres calaixos ,hi he decidit disposar de més espai.
Quan remous coses antigues et remous una mica a tu mateixa. Recordes quan eres jove la taula de la casa on vas néixer i viure vint anys i no saps com et surten moments viscuts.
Una d’aquestes estovalles “les blaves” amb van transportar a la meva avorrida adolescència. A Barcelona de la post guerra no podia jugar al carrer  i tampoc sortia gaire de casa .

Continua llegint →