Com tinc per costum endreço uns calaixos de tant en tant, per posar ordre, avui ha tocat les estovalles, algunes són antigues de casa la mama d’aquelles de planxar. Tenia tres calaixos ,hi he decidit disposar de més espai.
Quan remous coses antigues et remous una mica a tu mateixa. Recordes quan eres jove la taula de la casa on vas néixer i viure vint anys i no saps com et surten moments viscuts.
Una d’aquestes estovalles “les blaves” amb van transportar a la meva avorrida adolescència. A Barcelona de la post guerra no podia jugar al carrer i tampoc sortia gaire de casa .
Les estovalles blaves
Respon
Casa Marsans: la desconeguda joia neo-àrab de Vallcarca la façana classicista fidel al gust burgés de principis del segle XX, Juli Marial i Tey va concebre una barreja d’estils bastant eclèctica, cal dir-ho, reconegut avui com a Patrimoni Cultural Europeu i catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). 
Una mostra més de com, a través de l’art, la burgesia catalana demostrava quin era el seu estatus social i el seu poder adquisitiu. Tenir calerons i fer-ne ostentació anava de la mà.Cada un dels racons d’aquest edifici ens recorda detalls de l’Alhambra. Entrar per aquest portal té el màgic efecte de transportar-t’hi.
Una part del grup va pujar el Parc on hi ha una escultura del Chillida , però en aquest moments està en obres tot el jardí i no es veu tan bonic. 
Cadascú de nosaltres havia d’apuntar la seva opinió.
