![desiertos[1]](https://www.lacollacuidadora.net/wp-content/uploads/2014/01/desiertos1-150x150.jpg)
La vida es como un desierto, nunca sabes donde te lleva.
EL DESTINO
Respon
Nascuda el pimer de gener
Vas néixer entre Nadal i Reis i al ser uns dies d’amor i alegria, encengueres els sentiments més nobles, dels sentiments fets persona.
Amb els teus ulls espurnejats, deies que Nadal era tot l’any per oferir estimació i ajuts, als més necessitats i desvalguts.
Fins i tot, la teva presencia s’il·luminava d’aquesta gran noblesa, que sortia de la teva mirada, amb una parla clara i transparent i a més generosa i encisadora.
Per totes aquestes virtuts, vas fer que els meus desitjos fossin també els més feliços, dolços i joiosos, que jo revés.
Per tot això, quan estàvem junts, que fàcil m’ho vas posar tot i que mai podré oblidar.
Mai! estimada i enyorada, Isabel.
Joan
(El dia 01.01.2014, hauria sigut el 76è aniversari de l’Isabel, mare d’en Toni i en Joan)
“Lo esencial es invisible a los ojos”
Avui he llegit un text molt interessant de J.M. Alimbau, del que em permeto extreure algunes parts que us ofereixo a continuació. Ens diu:
Lorenzo Oliván, Premi Internacional de Poesia Loewe, afirma: “La més comuna ceguesa d’aquest món, és veure tan sols el que …tots veuen.”
En el Petit Príncep de A. Saint-Exupéry, llegim: “Només es veu bé amb el cor. L’essencial roman invisible als ulls.”
És una gran veritat: el més important no és veure tan sols el que els ulls veuen, sinó saber mirar amb el cor, amb l’ànima, més enllà de les meres aparences físiques.
El pare Willot afirmava: “Dues coses defineixen a una persona: la seva mirada i el seu cor.”
Primera trobada d’enguany
Com cada mes ens hem reunit el passat dilluns 20 de gener.
Primer hem donat la benvinguda a alguns dels cuidadors que venen d’un altre grup i han volgut continuar i formar part de la Colla Cuidadora, són la Montserrat i en Jordi. En Xabier ens ha presentat a la Lara, treballadora social del seu equip que relleva a la Maite. Tots li hem donat la benvinguda i l’hem agraït la dedicació al nostre grup. Continua llegint
MIS MEJORES NAVIDADES
Quién me iba a decir a mis ochenta y dos años, que este iba a ser mi primer año en el que he saboreado todas las fiestas, una a una y día a día, con toda la ilusión que conllevan estos días tan señalados. Lo he pasado con mi gente, mis chiquitajos, con sus caritas llenas de alegría e ilusión, con mis nietos que también por una parte me han dado alegría y por la otra tristeza.
La primera, la alegría: mi nieto Carlos se casará en Octubre. Continua llegint