“Detrás de cada enfermo…hay un cuidador que tiene que aprender a enfrentarse a la enfermedad”
Dra. Sandra Poudevida
Psicóloga clínica, Investigadora Principal de los Grupos Terapéuticos de la Fundación Pasqual Maragall
Un any més, la nostra mare ha pogut viure el Nadal acompanyada de la família, tot i les seves dificultats de comprensió i expressió, ens ha semblat que quan cantàvem al seu costat unes Nadales, n’era una mica conscient i en alguns moments picava de mans i reia.
Tots els qui érem al seu costat, filles, nets i besnéts, hem gaudit d’uns moments molt emocionants, i volem creure que ella també hi ha participat a la seva manera.
Fa poques setmanes, va néixer la seva besnéta numero 11, quan l’ha tingut als seus braços ens ha semblat contenta i emocionada i que podia apreciar la nova vida, amb quina mirada tan tendra i quin somriure, abraçava a la nena. Per nosaltres ha sigut una lliçó de VIDA.
D ‘aquí pocs dies complirà 99 anys!!! I tots l’hi desitgem que pugui continuar gaudint de moments tan emocionats com aquest.
Cuando te hagan un favor. . . .
No lo olvides
Cuando te lo pidan. . . .
No lo retraigas
Si em veus i te n’adones que no hi veig,
Mira’m
Si em veus i te n’adones que no hi sento,
Parla’m
Si em veus i te n’adones que quequejo,
Escolta’m
Si em veus i te n’adones que no et puc tocar,
Toca’m
Si em veus i te n’adones que em costa moure’m
Mou-me
Si em veus i te n’adones que he caigut,
Aixeca’m
Si em veus i te n’adones que tremolo,
Abraça’m
Si em veus i te n’adones que ploro,
Deixa’m plorar
Però no deixis mai de mirar-me, de parlar-me, d’escoltar-me, de tocar-me, de moure’m, d’aixecar-me, d’abraçar-me.
I pel damunt de tot,
No deixis mai d’estimar-me.
Tinc Alzheimer
Llibre d’Aleix Freixas Torras
