Hijos del Alzhéimer

El alto precio que pagan los cuidadores a jornada completa
Cuidar a padres con demencias afecta a la salud, la economía y las relaciones personales
La vida de Ángela Torres dio un giro de 360 grados el 9 de marzo del 2009. Ese día recibió una llamada de la policía en la fábrica donde trabajaba. Su madre se había perdido. La encontraron por la noche en un bar con un brote de esquizofrenia. Era sábado y el lunes tenía que volver al trabajo. Una amiga se hizo cargo de la madre durante los primeros días. “Pero si no recibía 30 llamadas diarias no recibía ninguna. ‘Ángela, tu madre se hace daño’; ‘Ángela, se quiere ir de casa’…”, dice. Al cuarto día tuvo que dejar su empleo.
A partir de ahí se ha dedicado íntegramente al cuidado de su madre. 24 horas al día, siete días a la semana, siete años ya. Una nueva vida que le ha afectado en todos los sentidos: desde la salud hasta la economía, pasando por las relaciones personales. Continua llegint

Un Nadal més i una nova Vida

Imatge

image
Un any més, la nostra mare ha pogut viure el Nadal acompanyada de la família, tot i les seves dificultats de comprensió i expressió, ens ha semblat que quan cantàvem al seu costat unes Nadales, n’era una mica conscient i en alguns moments picava de mans i reia.

Tots els qui érem al seu costat, filles, nets i besnéts, hem gaudit d’uns moments molt emocionants, i volem creure que ella també hi ha participat a la seva manera.

image

Fa poques setmanes, va néixer la seva besnéta numero 11, quan l’ha tingut als seus braços ens ha semblat contenta i emocionada i que podia apreciar la nova vida, amb quina mirada tan tendra i quin somriure, abraçava a la nena. Per nosaltres ha sigut una lliçó de VIDA.

D aquí pocs dies complirà 99 anys!!! I tots l’hi desitgem que pugui continuar gaudint de moments tan emocionats com aquest.

 

 

 

Poema de Salvador Riera

Si em veus i te n’adones que no hi veig,
Mira’m
Si em veus i te n’adones que no hi sento,
Parla’m
Si em veus i te n’adones que quequejo,
Escolta’m
Si em veus i te n’adones que no et puc tocar,
Toca’m
Si em veus i te n’adones que em costa moure’m
Mou-me
Si em veus i te n’adones que he caigut,
Aixeca’m
Si em veus i te n’adones que tremolo,
Abraça’m
Si em veus i te n’adones que ploro,
Deixa’m plorar
Però no deixis mai de mirar-me, de parlar-me, d’escoltar-me, de tocar-me, de moure’m, d’aixecar-me, d’abraçar-me.
I pel damunt de tot,
No deixis mai d’estimar-me.

Tinc Alzheimer
Llibre d’Aleix Freixas Torras