Festa del nostre barri

La Colla Cuidadora ha col·laborat amb Eix Gran per la trobada de la Festa Major del barri de l’Esquerra de l’Eixample.

Es tractava d’explicar vivències del barri, hi havia unes taules i al voltant veïns que comentaven diferents situacions properes.

 

El Xabier i la Sílvia vam preparar un micròfon i un mapa del barri enganxat a la paret i van explicar vivències amb veu més alta per animar a la gent a participar, per exemple:

La Isabel va parlar sobre els contractes antics que a vegades hi havia prou amb una Continua llegint

Anar en Dansa

Significat: Estar en viva activitat.

Usos:

Quan ell hi és, tot va en dansa; tot ho vol canviar o remoure.
Una hora abans de començar, tot ja anava en dansa.

 

Aplicació: I mentre treia la pols amb drap, perquè la senyora deia que els espolsadors només serveixen per fer-la volar, i a la que et gires d’esquena ja torna a estar allà d’on l’havies treta, va baixar la filla, va saludar-me, i vaig trobar que feia cara de molta salut. La senyora em va dir que pugés una galleda d’aigua del pou per netejar la finestra que tocava al sostre; com que era ran de carrer i passaven carros i camions sense parar, sempre estava bruta de pols, i, si plovia, de fang: esquitx va i esquitx ve i jo sempre en dansa
Mercè Rodoreda, La plaça del Diamant (1962), cap. XI

Trobat a RodaMots

 

La Penúltima Bondad

El amor y el pensamiento hacen vibrar el mundo, pues quien piensa y ama vive y genera vida. Esta idea alberga lo mejor y más hermoso de la vida humana, y también lo más genuino de ella: la bondad. Una bondad que, al decir de Josep Maria Esquirol, el autor de este ensayo bellísimo, siempre es penúltima, porque el ser humano es un ser de bondad y en su vida siempre habrá espacio para una bondad siguiente.

El estilo singular del autor va calando serena pero tenazmente, como una fina lluvia, proponiéndonos un revelador itinerario a través de páginas dedicadas a la conmoción, el deseo, la creación, la amistad, la revolución y el agradecimiento

“Se conoce el verde cuando se ve la hierba fresca crecer en los límites de la huerta, entre los surcos, o brotar en los angostos espacios de los márgenes de piedra seca, Van Gogh decía que quería acercarse a la naturaleza pero, igualmente, junto con este acercarse, ir más allà.”