El company estimat
ja no és ell,
és un altre,
ha esdevingut un nen
embargat de frisança
i és tan fort el dolor
que et commou i t’escanya
que et voldries morir
per no veure el que passa,
però arreu ressonen veus
repetint la tonada
“ara tu no t’ensorris
que, com mai, li fas falta”. Continua llegint
La Colla Cuidadora ha col·laborat amb Eix Gran per la trobada de la Festa Major del barri de l’Esquerra de l’Eixample.
Es tractava d’explicar vivències del barri, hi havia unes taules i al voltant veïns que comentaven diferents situacions properes.
El Xabier i la Sílvia vam preparar un micròfon i un mapa del barri enganxat a la paret i van explicar vivències amb veu més alta per animar a la gent a participar, per exemple:
La Isabel va parlar sobre els contractes antics que a vegades hi havia prou amb una Continua llegint
Han passat l0 anys quan he trobat aquest escrit, sóc 10 anys més gran i, és veritat, la roda de la vida ha anant voltant sense parar com té per costum.
17 de gener 2008.
Cada dia haig d’escriure, això també ho dic des de fa uns quants anys, potser d’aquesta manera podré ajudar a algú que passi per una situació similar. Hi ha molta gent en el món amb problemes segurament més grans o més petits però el teu és un d’important i concret.
Avui tinc un dia de plorar, sort que no em passa sovint i segur que demà ho hauré superat.
Acabo de prendre mides de l’escala d’entrada de la finca en la qual vivim, una comunitat de 12 veïns, per tractar de salvar esglaons. Jo mesurant sóc molt dolenta, a veure com ho entén la Sra. que ha de valorar la manera de resoldre el problema del sis esglaons que hi ha fins arribar a l’ascensor.
Fa un dia bonic mirat des de els meus ulls entelats. Ha estat diferent avui? No gaire una mica igual que sempre. Llevar-me, vestir i preparar al marit sense cap resposta per la seva par, completament absent esperant per anar al Centre de Dia. Continua llegint
Toda mujer anhela un día u otro ser madre y cuando llega ese dia ya todo te da igual, sólo piensas en ellos, sólo vives para ellos, te vas dejando, el marido se queda en segundo lugar, por lo que los hijos son primero, ellos van creciendo y cuando emprenden el vuelo, te quedas sola y entonces vuelves a la reconquista del marido, pero ya es tarde, entonces sí que te has quedado sola con tus recuerdos.