Ànims i endavant!

Ja fa alguns dies que he tornat de Menorca (la filla d’una amiga ens ha deixat la casa i hi hem estat una setmana). Han estat uns dies fantàstics. Hi hem vist “pedres i hi hem fet “cultura”…Hi hem contemplat paisatge i hi hem trepitjat camins i corriols. Un molt bon amic portava planificades les activitats i les caminades i sense presses i “piano , piano” quasi bé s’ha  acomplert tot el programa.

El primer dia, de camí cap a Cuitadella, ens aturàrem a  la “Naveta des tudons” hi havia un parell de matrimonis amb llurs fills petits.

Lespectacle em transportà quaranta anys enrera Continua llegint

Desig satisfet

Volia compartir amb vosaltres el viatge que he pogut fer.

Després de molts anys s’ha complert la meva il·lusió: anar al poble on va néixer la meva mare, Castell de Ferro (Granada). M’hagués agradat trobar algú de familiar, però això no ha estat possible. La meva mare va morir quan jo tenia cinc anys. Després va venir la guerra i no vaig tenir cap contacte amb la seva família.

Amb el meu marit no hi vàrem poder anar, ja que quan ho haguéssim pogut fer, es va posar malalt. Vaig dir als meus fills que l’últim que volia fer era aquest viatge i que després ja em podria morir!

Continua llegint

LOS 103 AÑOS DE MI MADRE

103 son los años que el pasado día 19 cumplió mi madre, hace poco más de un año que está en una residencia y fuimos a celebrarlo allí. La animadora de la residencia preparó la sala con letreros de felicitación y guirnaldas para la fiesta, rodeada de familia, amigos, compañeras de residencia, las cuidadoras y las hermanas, daba la sensación de  que se lo estaba pasando bien, sopló las velas le cantamos el cumpleaños feliz y a continuación se repartió el pastel y otros dulces.

Me hace especial ilusión tener una madre tan mayor y poder disfrutar de ella, ya que su estado físico y mental no está demasiado deteriorado, ojalá también podamos celebrarlo el próximo año. 

 

¡Gracias madre, por haberme dado tanto!

Cementerios de BCN me ha comunicado el traslado urgente de los restos de mis familiares, debido a un movimiento de tierras que obliga a derrumbar varios columbarios. Presenciarlo, me ha removido muchos “posos” que estaban como dormidos.
Me ha aliviado releer este texto extraído de libro: “LA MADRE (la tuya y la mía)” de J.M. Alimbau:

  • ¡Gracias, madre! Tú pusiste en marcha y diste cuerda y movimiento al motor-reloj de mi corazón, de mi vida y esperanzas.
  • ¡Gracias, madre! Tú entrelazaste mis venas entre vigilias y sueños; y que me ofreciste tu sangre, tu genética, tu vida.
  • ¡Gracias, madre! Tú me diste un cerebro, asiento de las Continua llegint

Querido nieto Esteban

Desde que naciste, con tu cabeza apepinada y vestido con los olores del Barça, intuí que serías para mí el nieto más querido, y por postres me hicieron tu madrina. Siempre has tenido para mí un cariño especial y yo para tí.

Te casaste también con una chica muy especial, le has transmitido el cariño que me profesas y esto me hace quererla más. Tú sí que la quieres mucho, nunca dejes que el amor se vaya. En la vida hay infinidad de contratiempos, los dos bien unidos los superaréis siempre con el cariño y el diálogo.

Mis biznietos, que son tus hijos, me dan vida y alegría, para seguir viéndoles y crecer.

Con los hijos se sufre, pero con los nietos recoges todo lo bueno, y si llegas a tener biznietos la alegría es mucho mayor.