Arxiu de la categoria: Poesia

Oda a La Collacuidadora

Publicat el per
Respon

A la trobada del 15 d’abril La Cristina J. ens va explica coses de la seva vida que van donar peu a que   després,  cadascú segons el seu moment, fes unes reflexions sobre la vulnerabilitat, ho ha expressat amb aquestes frases:

Amb tu comparteixo, avanço i visc
L’estimar té efecte rebot
Aprendre a demanar ajuda
Amb vosaltres visc amb més Amor
Ajudar és estimar, sense amor l’ajuda no és fructífera
Els sentiment donen color a la vida
En el grup hi ha molt carinyo i molta ajuda
La donació és important, però s’ha de saber acceptar
A la Colla hi ha comprensió perquè totes patim el mateix
A la Colla et pots expressar lliurement
A la Colla he trobat comprensió, estimació i amigues
El dolor compartit és menys dolor
Els somriures de La Colla també són conduïts
Els Cims de la Nostra vida

“VULL”: Un conte de Jorge Bucay

Publicat el per
Respon

Vull que m’escoltis sense jutjar-me.
Vull que opinis sense aconsellar-me.
Vull que confiïs en mi sense exigir-me.
Vull que m’ajudis sense intentar decidir per mi.
Vull que tinguis cura de mi sense anul·lar-me.
Vull que em miris sense projectar les teves coses en mi.
Vull que m’abracis sense asfixiar-me.
Vull que m’animis sense empènyer-me.
Vull que em sostinguis sense fer-te càrrec de mi.
Vull que em protegeixis sense mentides.
Vull que t’apropis sense envair-me.
Vull que coneguis el que més et disgusta de mi.
Que ho acceptis i no provis de canviar-ho.
Vull que sàpigues… que avui pots comptar amb mi…
Sense condicions.

 

 

Jorge Bucay (Buenos Aires, 30 de octubre de 1949) 
psicodramaturgo,terapeuta y escritor argentino.

La primavera

Publicat el per
Respon

Quan arriba la primavera, els camps reviuen i floreixen, els borrons dels arbres i arbusts es fan més grossos i el sol, i la pluja suau fan que s’obrin i surtin les fulles i les flors. Comencen a verdejar els jardins, creixen les herbes i les plantes i arbres fruiters comencen a florir.

El culte a aquests elements naturals. Símbols de perennitat i de tancament del cicle anyal s’ha manifestat en totes les civilitzacions i suposa l’agraïment als déus per la renovació de la vida enllà del col·lapse hivernal.

Damunt l’herba bategen nous destins;
l’aire ens duu acords de violins
de sobte, reverència de tija que s’inclina,
la primavera s’alça bo i divina.

Rosa Verdú de Febres

Un altre poema

Publicat el per
Respon

20171022_180338L’home demana la pau i estima la natura, aquesta l’hi proporciona en la pobresa, l’alegria i la vida, els obstacles l’ajuden a superar-se. No hi ha final en el camí. Solament la Primavera on la llum que dóna el’ arbre es transforma amb l’aigua que necessita per entrar a la tardor en el bosc de la vida.

Cristina J.