Arxiu de la categoria: Llibres

Llibres

“El caminant” de Hermann Hesse

Publicat el per
1

El caminante de Hermann HesseEm van regalar un llibre “El caminant” de Hermann Hesse, un novel·lista, poeta i pintor i també filòsof, que en aquest cas escriu petites històries acompanyades d´uns dibuixos fets per ell mateix. Com és d´impressionant llegir en un llibre el que tu penses i no saps expressar i molt menys escriure i nosaltres com a cuidadors tenim aquests sentiments en moltes ocasions. En una de les seves narracions i resumint, escriu :
Vol començar a ploure, hi ha un tipus de clima plujós que és refrescant i alegre però el d’avui no és així. La incertesa i el mal humor regnen en el cel. Res està bé, res no sona bé. Res no alegra ni reconforta. No hi ha remei per a això. Si vols escoltar els murmuris, aguanta els udols. Si acceptes l’arribada dels rajos del sol i les seves boniques fantasies has d’acceptar la ronya i el tedi. Digues que si a tot. No evitis res, no et menteixis a tu mateix…
Així era llavors quan tenia vint anys, així és avui i així seguirà fins que tot acabi. Sempre. Una vegada i una altra. Dies com aquests són el preu que haig de pagar per la meva volguda i preciosa vida…
I malgrat això seguiré vivint i seguiré estimant la vida…

El Petit Princep

Publicat el per
1

Pilar Rahola en la seva habitual columna de  “La Vanguardia” titulat  La por de la felicitat (dimecres, 4 d’abril)   parlava del concepte de la felicitat  a partir de petites frases extretes  d’una gran petita joia:  El Petit princep,  d’Antoine de Saint-Exupéry.

Em  sembla oportú transcriure part de l’article perquè hi parla de la felicitat i aquest és un tema que, sovint, ens toca de molt a la vora i ens pot fer reflexionar.

Ella, en el seu article, diu:

“Un dels llibres que mai no s’esgoten és “El petit princep”.  A banda de l’impacte que pot tenir una primera lectura atenta, el millor és la quantitat de replecs que hom hi va descobrint a mesura que anem creixent. És a dir, té una interpretació per a cada edat de la vida.

Continua llegint →

Destí d’una dona de poble

Publicat el per
Respon

Aquí teniu el títol d’un nou llibre que acabo de llegir: “Destí d’una dona de poble”.
Tatiana Kuzminskaia, germana petita de la dona de Lev Tolwstoi, el va escriure sota el seu mestratge.¨
És una meravellosa narració de la vida d’Aníssia, una dona de poble, a través de la qual coneixem com vivien la majoria de les dones russes del segle dinou.
La vida d’Aníssia és plena de privacions i d’humiliacions i també de pietat i d’ estimació envers la família i el marit.És un cant a l’amor i hi queda palès com són, en general, de fortes i valentes les dones.
“Destí d’una dona de poble” és una novel·la/narració breu trista, que colpeix, però que després de llegir-la i d’identificar-me en les penúries i entrebancs de la pobre Aníssia m’ha servit per aprendre a relativitzar, un cop més, la meva dura situació.

PETONS DE DIUMENGE

Publicat el per
2

  Avui tinc ganes de parlar d’un llibre que m’ha agradat molt.

“Petons de diumenge” de la Silvia Soler. És el premi Prudenci Bertrana  de l’any 2008, però jo no l’he descobert fins ara fa pocs dies.

Si no l’heu llegit i no el voleu comprar, aneu a la biblioteca i demaneu-lo al servei de préstec.  S’ho val.  M’ha agradat molt.  M’ha enganxat, que diuen els nanos… 

La Valèria és una dona ja gran que sap que té els dies comptats (és afectada d’un càncer irreversible)  i a través dels seus records , del seu diari escrit, de les cartes que conserva d’una amiga, l’Elisa i  dels punts de vista dels seus fills i amics,  ens narra la història d’una de les dones que van viure  els anys de la Dictadura franquista amb tota la repressió ambiental i religiosa que això va repesentar. No us penseu, però, que és un llibre on es parli de política, ni que sigui un pamflet.

A través de la vida que escullen els dos personatges principals, la Valèria i l’Elisa, descobrireu com busquen, cadascuna a la seva manera  i segons el seu fer, la felicitat.

L’obra se situa cap al començament dels anys 40 i arriba fins als nostres dies.

Heus aquí algunes frases que s’han dit en comentar-la:

“És una novel·la tendre plena de sentiments i gens ensucrada”

“És un llibre senzill, de persones senzilles, però gran en sentiments i sesacions”