Dídac Bautista Torguet
Un nen ens fa, des de la malaltia, una lliçó de vida.
Molt recomanable !
Part dels beneficis de la venda d’aquest llibre seran destinats a l’Hospital Sant Joan de Déu i a la Fundació d’Oncologia Infantil Enriqueta Villavecchia.
Tres germans hereten la casa d’Alella on van créixer i decideixen anar-hi a viure. Serà el temps de la reconstrucció.
“Era possible que guardés l’ànima de les coses bones del passat que s’esborrava, l’essència dels anys lluminosos, que ens connectés amb un batec latent que encara érem a temps de recuperar?”.
«Hi havia dies que desitjava que una rierada s’ho endugués tot, les recances, els llibres del pare amb les dedicatòries, les cadires del jardí que la mare s’estimava, la noguera malalta, les abelles».
“Era possible que aquella casa, a la qual havíem anat a parar els meus germans i jo arrossegant l’ànima i que havíem trobat tan deteriorada, com un espectre de que un dia havia estat… ”
.
Laetitia Colombani
La Trenza puede considerarse como un canto a la libertad de las mujeres para tomar las riendas de sus vidas, poniendo en valor la capacidad de tomar sus propias decisiones. Narra la historia de tres mujeres corrientes, anónimas, procedentes de distintas culturas y que no veneran a los mismos dioses. Ellas no se conocen y, sin embargo, los cabellos acabarán entrelazando sus vidas.
La trama de la novela seduce al lector tejiendo esta novela a la manera de una trenza. Narrada desde una perspectiva social, la autora nos va introduciendo en sus historias personales. Poco a poco, con gran maestría y delicadeza, vamos conociendo los detalles de sus vidas y circunstancias, así como la rebeldía que nace en su interior para rechazar aquello que la sociedad y los estereotipos esperan de ellas.
Joan Margarit, que ha complert 80 anys aquest mes de maig, fa unes memòries d’infantesa que tenen una profunditat il·luminadora. El poeta no espigola agendes o àlbums familiars, no es deixa amanyagar gaire per la nostàlgia, ni el preocupa gens quedar bé, sinó que es capbussa de ple en els records que li han quedat clavats i tracta d’entendre per què són allà i de quina manera tenen a veure amb la construcció de la seva vida i de la seva poesia.
Em va agradar força aquest llibre, particularment la manera de tractar el tema barrejant episodis antics amb reflexions actuals.
El carreró dels miracles és, probablement, l’obra més popular i traduïda de Naguib Mahfuz. La força i cruesa amb què Mahfuz descriu les imatges de la desgràcia i la joia que formen les vides en aquest carreró del Caire han convertit aquesta novel·la coral en una peça fonamental de l’obra del premi Nobel i en un referent de la literatura àrab contemporània.
Naguib Mahfuz[nbsp](el Caire, 1911-2006) és l’escriptor més important de la literatura àrab contemporània, i l’únic, fins al moment, que ha sigut guardonat amb el Premi Nobel de Literatura. Considerat per la crítica el principal innovador de la literatura àrab, és autor de més de trenta novel·les.