Arxiu de la categoria: La Colla

agenda d’activitats i reunions nostres, llistats de membres del grup

Felicitació de Nadal

Publicat el per
Respon

Benvolguda colla,

Nadal torna, però que diferent serà per a nosaltres! En un any la nostra situació ha anat canviant tant… Els nostres malalts han emmalaltit més, i més d’un ni tan sols hi ha arribat! Per Nadal a alguna de les nostres taules hi haurà “un lloc buit, un plat menys”. Ens ha deixat el company de camí, el marit, el pare dels nostres fills, l’avi dels nostres néts… i és trist, molt trist. És una pena molt dolça i profonda que sentim molt endins, però també era trist, molt trist, tenir-lo sense tenir-lo, veure’l viure sense viure i constatar, amb dolor, com s’esllanguia, com s’anava consumint, com l’espelma s’anava apagant…

Tot plegat és molt dur, però haurem de saber acceptar la vida tal i com se’ns presenta i ens caldrà, com sempre , fer el cor fort per saber gaudir dels moments de felicitat que segur, que si els sabem valorar, ens poporcionaran aquests dies.

Fem cas del gran Tagore quan diu:

“No ploris si has perdut el sol, les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles”

Així que, malgrat tot, us desitjo: BON NADAL i que el 2012 sigui més benvolent amb nosaltres, que aquest Món tan revoltat es pugui calmar una mica i que hi hagi més PAU i més JUSTÍCIA

Una abraçada ben forta.

Anna M.

LA CONTINUITAT DE LA COLLA CUIDADORA

Publicat el per
Respon

El nostre grup de cuidadors continua amb més ànims, entre tots estem aconseguint que les nostres trobades tinguin interès i ens continuïn ajudant, amb les aportacions de nosaltres, hem donat més contingut  i tractem nous temes que son  de interès, també hem programat una sèrie d´activitats i sortides que ens agrada poder fer-les  tots junts.

Estem donant un nou impuls al nostre BLOG i incorporem nous textos i continguts més variats. Ens agradaria fer.ne difusió i que arribes a altres cuidadors per poder-hi compartir les nostres vivències i les seves.

Hem compartit la festa de Nadal amb altres grups i ha sigut molt agradable i enriquidor, mirarem de fer alguna activitat o promoure alguna xerrada en que hi podem esser hi tots.

Continuem endavant, malgrat les diferents situacions les dificultats i les pèrdues que es van  produint en les nostres famílies, tenim voluntat i ganes de trobar nos sovint, tant de bo ho podem continuar fent durant molt de temps i  la nostra COLLA CUIDADORA es pugui anar ampliant.

 

El Paseo de Gracia

Publicat el per
Respon

Yo recuerdo, cuando tenía ocho o nueve años, los días festivos solía ser un paseo de gente, muy variopinta, unos muy bien vestidos, enjoyados al límite, pieles y el perfume (no había otros después de la postguerra) básico “Myrurgia”.

Resumiendo: El paseo de gracia es una avenid que empieza en la Plaza Cataluña y termina en la Diagonal. Hay en este paseo fincas que se conservan muy bien: la Casa Lleó i Morera”. Por cierto la he visitado a fondo, es toda ella una joya, mi hijo Juan trabajó en el tercer piso y muchas veces iba a recrearme la vista, es todo un placer contemplar todo el paseo las tiendas eran muy bonitas, Santa Eulalia, ahora ha vuelvo a resurgir) era casa de modas y alta costura y géneros para confeccionar. También está la Casa Gratacós, Furest (ya no existe), los modistos Pedro Rodríguez, también Pertegaz, éste ubicado en la esquina de Diagonal.

Todo esto os lo puedo describir ya que a mis diez años era aprendiz e iba a muchas tiendas a recoger muestras y patrones, allí aprendí a coser.

También había un restaurante-bar que le llamaban “La Puñalada”, ahora es una caja o un banco; a la esquina de Córcega está el Palau Robert ahora es un centro de exposiciones, al jardín hacen conciertos, en fin es un palacete donde se realizan muchas actividades para el pueblo.

Sobre la “Illa de la Discòrdia”, situada entre las calles Consejo de Ciento y Aragón, la primera es la Casa Lleó i Morera”, la segunda es la “Casa Ametller” y la tercera es la “Casa Batlló”, La discordia no está entre las fincas, está en las innumerables opiniones que acompañaron la construcción de un extravagancia, totalmente ajena al gusto ochocentista.

Las tres fincas tienen algo en común como el hecho que fueron reconstruidas y reformadas después de su edificación. Lo más importante es que los arquitectos que las crearon contaban, como todos los modernistas,  con muchos grandes artesanos que trabajaban mosaicos, hierro forjado, cristaleras de colores y elementos decorativos de interiores.

La Pedrera

Fue un insulto para la burguesía. Las malas lenguas dicen quela Casa Milà, todo y habiendo sido una iniciativa de Pere Milà i Camps, se tenía que haber llamado “Casa Guardiola”. ¿Porqué? Algunos argumentan que fue la fortuna del primer marido de la mujer de José Guardiola i Grau  la que financió la construcción de dicho edificio. Uno de los dueños de esta finca fue Eduardo Aurat, también dueño de la famosa casa “Vinçon”, finca que ahora pertenece a la Caja de Cataluña.

Todos los detalles de esta redacción los he sacado de libros y recuerdos y vivencias mías.

Se me olvidaba comentar que La Pedrera es el último edificio que construyó Gaudí. La UNESCO reconoció la Casa Milà como monumento Patrimonio de la Humanidad en el año 1984.

Celebració de Nadal

Publicat el per
Respon

La trobada del 19 de desembre la vàrem dedicar a la celebració de Nadal. Fou una celebració anticipada i la compartírem amb l’altre grup. Va ser bonic de veure com tothom  es va engrescar i cadascú a la seva manera i segons les seves possibilitats hi  va participar i col·lborar. Ens en quedarà un bon record!

Vam començar amb una sessió  fotogràfica que, malgrat el fred que feia,  va resultar molt divertida i, després, la  celebració va ser sonada.

La Montserrat, com sempre,  fent gala del seu humor i disfressada de “Papá Noel” ens va repartir una funda de roba  per als mocadors de paper que ella mateixa havia cosit. Fantàstic!

La   Carmen va obsequiar-nos  amb una preciosa rosa   que amb  paper Manila de diferents colors, molta paciència i moltes hores de dedicació, ens havia confeccionat.

Vam organitzar un joc, a partir de frases amb contingut per fer-nos reflexionar una mica, que va engrescar i va tenir bona acceptació. Les frases eren carregades de sentit i van semblar molt oportunes.

Jo vaig llegir els quatre mots que, des de la meva situació personal compartida també per altres membres de la colla, els  havia  dedicat a la felicitació de Nadal (les trobareu  al bloc).

En Roman ens va llegir un escrit preciós,  que ell   mateix havia fet, tan carregat  de sentiments    que ens va  emocionar molt i vam acabar plorat . És una vivència i un clam important de compartir (el trobareu, també, al bloc). 

La , amb una magnífica dicció, ens  va llegir el preciós poema de Nadal d’en Josep M. de Sagarra. Meravellós! (Si el voleu recordar, el trobareu a l’apartat de poesia)

Quina sort que tenim de poder comptar, dins de La Colla, amb gent de tanta qualitat humana! Quin caliu que es va crear! Quanta emoció continguda!

Després va venir el pica-pica amb les boníssimes truites de patates, pastissos, croquetes, olives, pa amb tomata, embotits, cava, bombons…de tot i més, que cuinat i preparat amb ganes de fer-ho bé,  va  servir per  dinar,   per fer  petar la xerrada  amb tota la colla i per fer una bona gresca.

Fou, per tant, des del meu punt de vista, una emotiva i bonica celebració d’entrada de les festes de Nadal. Que per molts anys ho pugem anar fent amb el mateix entusiasme…

La segona trobada del curs

Publicat el per
1

Avui, dia 24 d’octubre, hem fet la segona trobada del curs que comença. A la primera, jo no hi vaig poder anar, però avui sí,  i  hi he tornat a trobar   tota “la colla”. Ha estat gratificant veure com estàvem tots i totes de satisfetes de poder-nos retrobar, d’expressar quina era la nostra situació i què n’esperàvem i què ens aportaven les trobades. Hi ha hagut propostes de cara al curs que hem iniciat, i bàsicament, tothom ha coincidit en què era molt reconfortant ser acollit amb estimació  i poder constatar que tots sentíem  com a propis els problemes que es presentaven i els consells o recomanacions que anaven sortint per a solucionar-los. Avui hem acompanyat en el dol  la Maria Dolors Lacomba que se li ha mort el marit i  la Montserrat Rabasa que se li ha mort la cosina, germana, veïna…Quin respecte i quina comprensió hi ha hagut envers dues situacions d’acceptació de la mort tan diferents!  Quin caliu!   

Quan en acabar la trobada, a la parada de  l’autobús, mentre tres o quatre l’esperàvem, hem repassat com havia anat la reunió,  hem  constatat com, al llarg de tres o quatre anys, havia anat canviant la situació personal de cadscun  de nosaltres i com ens hi hem hagut d’anar adaptant.

Al llarg d’aquests anys més d’un membre de la colla s’ha vist obligat a ingressar la mare o el marit en una residència geriàtrica i d’alguna manera hem anat compartint una mica el trauma personal que aquesta nova situació li comportava i  el  sentiment de culpabilitat que podia generar aquesta determinació, aspecte que ha quedat  reflectit en més d’un escrit; altres, tristament, han perdut el marit, com ara jo, i d’altres continuen amb la lluita diària i constant d’anar resolent tots els problemes que es van presentant.

He estat rumniant i he vist com n’és de diferent, per a cadasdú,  l’acceptació  que  fem de la malatia i de la mort d’un ésser estimat. De l’acceptació de la malaltia n’hem anat parlant en diverses ocasions,  però de la mort, en general, no se’n parla. La mort sovint és un tabú i  no en parlem  gaire o gens en segons quins cercles i a mi, particularment, em sembla que caldria fer-ho. No sé què n’opineu vosaltres, els qui llegiu l’escrit, si és que el llegeix algú…

Hi ha força bibliografia que ens pot ajudar a superar aquest tabú. No parlo de llibres d’autoajuda. Parlo de llibres escrits des del rigor  científic, i des de l’experiència personal que ens poden servir per entendre la mort i  acceptar-la , o no, quan arribi i a acompanyar el malalt en aquesta etapa del final de la vida; a mi m’han servit.

Per si us interessa el tema, us dic  el títol dels  que jo tinc i he llegit (no pas amb la pretensió que siguin els únics i els més bons, són,  repeteixo, els que jo tinc). M’agradaria que us fossin útils i si  voleu en podeu disposar.

Vilanova i Vila-Abadal, Maria: La mort, una lliçó de vida? Mediterrània 2005

M. Schwartz: Morrie se’n va ( sobre la manera de viure mentre morim). Empúries, narrativa, 2000

Kübler-Ross, Elisabet; Kessler, David: Sobre el dol i el dolor. Sagarmata. Empúries   2006

Broggi, Marc Antoni: Per una mort apropiada. Edicions 62,2011

Aquest darrer acaba de publicar-se i qui l’escriu <Ha estat promotor dels organismes de bioètica de la Generalitat des del 1990 i actualment és president del seu Comitède Bioètica de Catalunya> i segons les paraules del propi autor:<…atès que un ha d’encarar, tard o d’hora, la possibilitat de morir i de veure morir a algú, convé tenir una idea realista i global de les decisions que acompanyen aquests moments i de quines formes d’ajuda se’ns  podran oferir o podem oferir nosaltres . Els dos exercicis, el d’acceptació del que ve i el de la possible  actuació, són importants.>

Jo, de moment, n’he llegit 4 capítols; són els que, ara,  m’han interessat.

Capítol-1: La vivència de la mort propera.

Capítol-2: La companyia al malalt.

Capítol-8: Dues actuacions bàsiques : evitar el dolor i les mesures inútils

Capítol-9: La bona mort i l’eutanàsia 

Allò que s’hi diu, ho he trobat molt encertat i aclaridor.  

Dilluns dia 17 d’ocubre, a la Contra de la  Vanguardia  en Victor Amela  (periodista) va fer una entrevist a l’autor d’aquesta obra, Doctor Marc Antoni Broggi i  la van comentar. La nostra companya Emmanuelle la va penjar al blog el dia 23. Us recomano  que la llegiu. És  molt interessant.