Fa temps vaig llegir una frase que em va agradar, tot i que em va fer pensar.
Era de Pere Calders i deia:
“Vaig néixer abans d’ahir i ja som demà passat.”
Ho vaig trobar una mica exagerat. “Abans d’ahir”, quan vaig néixer, era l’any 1934, s’havia proclamat la República, després varen arribar tres anys de guerra, després una postguerra que no s’acabava mai, després…
Infància, adolescència, major d’edat, fills, nets, besnets…
Soc a “demà passat” com deia Pere Calders, però ha plogut molt. No ho veig tan de pressa com ho veia ell.
Vas cremant etapes i, si tens sort, arribes a vell o a vella.
Tanmateix, tinc un dubte. Soc vella o soc gran?
Diuen que depèn de l’estat físic i mental de la persona, més que de l’edat.
La meva metgessa de la Seguretat Social, que sap que m’agrada escriure, em va dir que escriure era una de les millors medicines contra l’Alzheimer.
I em va dir que jo era gran, però no vella. Perfecte!

Montserrat Cornet

El passat mes de maig vam fer una sortida a la Llotja de Mar un grup de la Colla Cuidadora, la Cristina va organizar aquesta visita que va resultar molt interessant per la història i la magnificencia de l’edifici.

La Llotja de Mar, Llotja de Cereals o Llotja de Barcelona és un edifici de Barcelona situat al Pla de Palau. Era el lloc on es reunien els mercaders de la ciutat i era destinat a la contractació. L’edifici neoclàssic actual és el successor d’altres construccions més antigues. És una obra declarada “Bé Cultural d’Interès Nacional”. Continua llegint →

La trobada del dia 20 de maig a les 10.30 va començar com és habitual amb “l’alegria” de retrobar-nos i seguidament, com acostuma a fer la Carme, una petita relaxació. Avui a més a més amb la participació de la Isabel ens va invitar a tenir un pensament positiu i després amb una rotllana entre totes varem  passar-nos l’energia que van poder obtenir.
La Conxa va parlar del traspàs del seu marit i de la sort que va tenir  de passar aquest moment tan trist acompanyada d’amics que li van fer molt costat. Estava conformada amb la seva nova situació.
Després vam parlar sobre la sortida de fi de curs del dia 25 de juny i que segurament ens reuniríem amb altres grups. També es va comentar les diferències de com funciona la Colla Cuidadora respecte als altres Grups de Suport i de les perspectives pel proper curs, ja que és possible que s’incorporin persones noves.

“La nostra mort hauria d’arribar d’aquesta manera:

llegir i, de sobte, continuar llegint
un altre llibre més savi

(i no ofegar-nos amb un tub a la gola)

Caminar i, de sobte, continuar caminant
Per un altre camí més clar

(i no suar a les fosques amb un rèptil a la cintura)

dormir i, de sobte, continuar dormint
un altre son més dolç

(i no despertar-nos perquè el cor aprengui la lliçó d’aturar-se)

Però la Mort no en sap”

Màrius Sampere, Subllum 2000

Barcelona, PROA 2000

Continua llegint →

Salutacions!. Tots expressem que ens agrada retrobar-nos!
Primerament i com acostumen fem una petita relaxació amb la Carme i després varem recordar  per la seva mare de 101 anys que va traspassar fa uns pocs dies.
L’activitat que es va fer en aquesta sessió tractava sobre com demanar ajuda i com ho acceptàvem.
Dirigides per la Sílvia i ja preparats per parelles, baixàrem al pati de sota la nostra sala, unes de nosaltres es quedaran a dalt de l’escala per fer d’observadores de l’activitat.
Un cop al pati es van repartir uns mocadors per poder tapar els ulls a una persona de cada parella i d’aquesta manera sentir com es trobàvem sense veure-hi i havent de demanar l’ajut a la nostra companya per fer una volta a l’entorn. Després varem  intercanviar  amb la parella per que experimenti..
En el col·loqui posterior vàrem exposar diferents vivències.

Seguidament algunes aportacions:

• Ens vam trobar vulnerables i disminuïdes i pensar que e la necessitat d’ajuda ens ha produït ansietat al  pensar que perdrem la nostra independència.
• Ens agrada estar acompanyats sobretot per una amiga i sentir-se estimat.
• “Es más fàcil dar que recibir”
• Demanar ajuda a vegades costa de tenir-ho present, cal també tenir en compte a qui ho demanes ;  la resposta que obtinguis pot ser diferents a les expectatives..

Va quedar ben clar les diferents personalitats de tots que és el més interessant i enriquidor.
La Sílvia va portar molt bé la dinàmica i en Xabier ens va fer notar que per triar les parelles gairebé totes vam buscar les que érem més amigues i sense adonar-nos.

Creiem que l’activitat va ser ben rebuda per tothom, i van passar una bona estona.