“La nostra mort hauria d’arribar d’aquesta manera:
llegir i, de sobte, continuar llegint
un altre llibre més savi
(i no ofegar-nos amb un tub a la gola)
Caminar i, de sobte, continuar caminant
Per un altre camí més clar
(i no suar a les fosques amb un rèptil a la cintura)
dormir i, de sobte, continuar dormint
un altre son més dolç
(i no despertar-nos perquè el cor aprengui la lliçó d’aturar-se)
Però la Mort no en sap”
Màrius Sampere, Subllum 2000
Barcelona, PROA 2000
Salutacions!. Tots expressem que ens agrada retrobar-nos!
Primerament i com acostumen fem una petita relaxació amb la Carme i després varem recordar per la seva mare de 101 anys que va traspassar fa uns pocs dies.
L’activitat que es va fer en aquesta sessió tractava sobre com demanar ajuda i com ho acceptàvem.
Dirigides per la Sílvia i ja preparats per parelles, baixàrem al pati de sota la nostra sala, unes de nosaltres es quedaran a dalt de l’escala per fer d’observadores de l’activitat.
Un cop al pati es van repartir uns mocadors per poder tapar els ulls a una persona de cada parella i d’aquesta manera sentir com es trobàvem sense veure-hi i havent de demanar l’ajut a la nostra companya per fer una volta a l’entorn. Després varem intercanviar amb la parella per que experimenti..
En el col·loqui posterior vàrem exposar diferents vivències.
Seguidament algunes aportacions:
Va quedar ben clar les diferents personalitats de tots que és el més interessant i enriquidor.
La Sílvia va portar molt bé la dinàmica i en Xabier ens va fer notar que per triar les parelles gairebé totes vam buscar les que érem més amigues i sense adonar-nos.
Creiem que l’activitat va ser ben rebuda per tothom, i van passar una bona estona.
Avui la trobada de la Colla ha estat una mica diferent, ens acompanyaven l’Alba i el David de “Prenem cura” i persones d’aquest col·lectiu que volen formar una cooperativa de cuidadors i els interessava les nostres opinions i vivències.
Varem començar la trobada amb la Carme fent una petita relaxació.
Seguidament ens van presentar a la Sílvia que ens ajudarà a la Colla.
Vam continuar fent una presentació de cadascú per conèixer-nos una mica i també vam explicar com funcionen i que fem a la Colla.
“Dibuixa un mapa intel·lectual entenedor i accessible envers la importància, capacitat enriquidora i utilitat de l’art, cultura i educació per tal de deslliurar-nos de la condemna d’esdevenir màquines productives sense ànima.
És un erudit, i sap i gaudeix compartint el coneixement, que és quelcom que es transmet sense empobrir-se, ben bé el contrari. Ordine és clarivident, elegant i contundent.
Un llibre inútil pels homes pràctics i indispensable pels inquiets i curiosos, incomprensible pels primers i enriquidors pels segons.
No se’l poden perdre, deixin de ser útils, encara que sigui per unes hores, i reflexionin amb Nuccio Ordine i La utilitat de l’inútil”.
Daniel Bossio, BCNcultura.cat
El dia 18 de gener d’enguany, la meva vida va canviar totalment i va ser un canvi molt positiu. A la meva parella li van diagnosticar un càncer.
Tot i que el terme espanta molt i que no estem preparats per a la malaltia, vaig començar a entendre que havia de viure realment la vida, gaudir de cada moment i entendre que la paraula càncer es vida.
No em podia enfonsar, havia de ser el pilar bàsic de la meva parella. Així que primer vaig començar a entendre el que volia dir càncer i vaig llegir llibres per informar-me’n. També havia de buscar recursos per afrontar la situació i viure la malaltia com la història més maca del món.
Com a parella, havia de buscar algun recurs per poder expressar les meves pors, un lloc on no existís la malaltia i on pogués expressar les meves emocions: riure, cantar, plorar, ballar… Així que, mitjançant un gran professional i amic, vaig trobar un espai on els qui vivim amb una persona que té una malaltia, ha patit un accident o ha perdut un ser estimat ens sentim cuidats: l’escola de cuidadors.
Ahir vaig entendre que ara tenia a la vida una doble funció: parella sentimental i cuidadora. Vaig entendre el concepte de cuidar. Moltes persones que som cuidadors no ho sabem realment i no són conscients de la importància de la nostra tasca.
Amb aquest escrit vull reconèixer la gran feina que fan tots els cuidadors i que la seva implicació amb el malalt és un acte d’amor, de generositat, de valentia i de gratitud.
MARTA PAGÈS I LLINÀS Barcelona
La Vanguardia 12/05/2018