Una de les activitats de la Colla, de tant en tant és veure una pel·lícula i després fer un petit col·loqui donant la nostra opinió, etc.
En aquesta ocasió vam veure la pel·lícula COCO de Walt Disney, Continua llegint
La Colla Cuidadora amb algunes persones noves recents incorporades al grup vam visitar aquesta casa.
La nostra amiga Cristina ens va convidar a veure-la, ja que uns familiars havien tingut a veure amb els antics propietaris industrials xocolaters.
La casa està restaurada amb molta cura. Els terres de mosaic hidràulic i els terres de mosaic que recorren tots els passadissos són fets per un artista italià Mario Maragliano d’una gran creativitat.
La recuperació dels papers originals a les parets d’algunes habitacions confirmar la bona rehabilitació i a més a més té mobles originals i col·leccions de vidre de diferents èpoques.
La guia que ens va acompanyar ens va fer posar uns peücs sobre les sabates per protegir el sòl. Ens va fer una visita ben comentada amb molts detalls interessants i també explicant episodis de la vida de la família Amatller.
A la sortida vam prendre una xocolata calenta i els comentaris van ser molt positius, tothom va gaudir de la visita i de la companyia de tota la Colla, amb ganes de repetir aquestes trobades
La Mulassa en fa 450!
Des d’aquell llunyà 1568, la Mulassa de Barcelona ha recorregut tota la ciutat i ha viatjat multitud de vegades més enllà del terme marcat per Collserola i pels rius Besòs i Llobregat… fins i tot ha viatjat pel Mediterrani! Són 450 anys de fets rellevants, de prohibicions per ballar i llançar fuets, de perseguir a la canalla i de deixar-se acariciar. 450 anys de rebre monarques, de sortir a la televisió, de fer entremaliadures i fins i tot de ballar dins alguna escola. Amb fets i històries obscures però també de molt curioses i entretingudes, la Mulassa està disposada a tot per celebrar aquest aniversari amb tota la pompa. No us en perdeu detall!
Continua llegint
Jo com cada any faig el pessebre és una tradició que en diferents paises a la seva manera també ho celebren.
Des de la meva infància faig el pessebre a la meva manera. En temps de guerra no ho vaig poder fer. Ara com més major em faig més ganes en tinc. Saps com començar, destines el racó del menjador per posar la taula i som-hi, posar el verd, les casetes i sobretot “el caganer i el pixaner” junts al pou, les muntanyes nevades, camins que et porten cap a la cova on naixerà el nen Jesús, quan ja està fet el Pessebre. Continua llegint
En una d’aquestes dinàmiques vàrem passar d’una persona a un altre un cabdell de llana, mentre cada persona que passava el cabdell es presentava i parlava de quina persona era cuidadora o cuidador, al final es va trama una xarxa en la que vam quedar totes unides.
En l’altra ens van passar una carpeta en la qual havia un full on queda persona havia d’apuntar la primera casella quin era el tret més fort que teníem, en la segona quines eren les nostres eines de distracció que teníem, els nostres hobbies, a la tercera a qui estaven o a qui havíem cuidat i quant de temps i a la quarta casella quina era la mancança que temíem el nostre punt feble.
Va ser molt interessant i alliberador.
