Quan arriba la primavera, els camps reviuen i floreixen, els borrons dels arbres i arbusts es fan més grossos i el sol, i la pluja suau fan que s’obrin i surtin les fulles i les flors. Comencen a verdejar els jardins, creixen les herbes i les plantes i arbres fruiters comencen a florir.
El culte a aquests elements naturals. Símbols de perennitat i de tancament del cicle anyal s’ha manifestat en totes les civilitzacions i suposa l’agraïment als déus per la renovació de la vida enllà del col·lapse hivernal.
Damunt l’herba bategen nous destins;
l’aire ens duu acords de violins
de sobte, reverència de tija que s’inclina,
la primavera s’alça bo i divina.
Rosa Verdú de Febres
Fa anys potser uns 20 que el Vicenç en va regalar una palmera, esvelta, petita i molt bonica, sabia molt bé com m’agradaven les plantes i les flors. Cada any perdia alguna fulla i en tornava a néixer un altre de nova, fins i tot, de tant en tant, florien unes petites branquetes amb flors grogues, això anava passant any darrera any.
