Arxiu de l'autor: Jrocabert

Quant a Jrocabert

Soc una persona, home, de 73 anys, que des de fa 9 anys faig de cuidador de la meva dona, amb la malaltia de Pàrkinson, estant en la Colla Cuidadora per intercanvi d'experiències.

Nascuda el pimer de gener

Publicat el per
Respon

Vas néixer entre Nadal i Reis i al ser uns dies d’amor i alegria, encengueres els sentiments més nobles, dels sentiments fets persona.
Amb els teus ulls espurnejats, deies que Nadal era tot l’any per oferir estimació i ajuts, als més necessitats i desvalguts.
Fins i tot, la teva presencia s’il·luminava d’aquesta gran noblesa, que sortia de la teva mirada, amb una parla clara i transparent i a més generosa i encisadora.
Per totes aquestes virtuts, vas fer que els meus desitjos fossin també els més feliços, dolços i joiosos, que jo revés.
Per tot això, quan estàvem junts, que fàcil m’ho vas posar tot i que mai podré oblidar.
Mai! estimada i enyorada, Isabel.
Joan
(El dia 01.01.2014, hauria sigut el 76è aniversari de l’Isabel, mare d’en Toni i en Joan)

 

La nit de noces

Publicat el per
1

fotos Joan Rocabert i esposa0002

Amb els palmells oberts
vaig agafar les teves mans indecises
i amb el teus ulls clucs d’amor
jo, també, amb uns instants desitjats,
vaig unir-me a tu, per oferir-te
el nostre moment més dolç
de la carn feta amor,
que va fer-se carn teva.

 

Vas acomiadar per mai mésfotos Joan Rocabert i esposa0001
el teu nom de donzella
i el silenci, fet veu,
em va crema els meus llavis
i a tu, la teva puresa.

D’això, avui fa quaranta-quatre anys
i en la teva absència celestial,
encara ho recordo, per sempre,
Oh! Dolça Isabel!fotos Joan Rocabert i esposa0002 - copia
Joan Rocabert
Barcelona, dinou de novembre de 2013

Consells per entrar en el subconscient de la persona malalta

Publicat el per
Respon

Joan R 1Abans de res has d’entrar en tu mateix i, més que acceptar amb resignació la nova situació, has d’assumir que aquesta és una nova etapa de la teva existència que és com si haguessis fet un canvi en la teva vida professional
i si, a més a més, has estimat sempre el malalt, ho tens tot al teu abast.
Bé, feta aquesta introducció, ara sí que començo.

Aspectes que s’han de tenir en compte:

  1. Has d’intentar interpretar què li passa al malalt des del seu interior, no des del nostre.  Ja sé que, de vegades, això costa, perquè pot dependre de l’estat d’ànim del cuidador. Parlo des de la pròpia experiència. En èpoques passades, he passat situacions de remordiments de consciència i de sentiments de culpabilitat.
  2. Has de fer-li entendre que tu també depens d’ell o d’ella i no solament a
    la inversa. A mi la meva dona, la Isabel, em fa companyia i jo li agraeixo
    amb la meva tasca de cuidador.
  3. Has de donar-li informació externa: quan jo camino pel barri, molt sovint, m’aturen coneguts de la Isabel que, en certs casos, no sé ben bé qui sóno en sé poca cosa, però intento saber quina relació hi havia per trametre-li a ella què m’han dit o preguntat. També li explico el que diem o fem amb la gent de la Colla Cuidadora.
  4. Pel que fa a la relació personal és on has d’improvisar. Aconsello llegir-li
    novel•les i/o notícies de premsa. – Ho entens això? -Li pots qüestionar…
  5. Cal saber que no tots els gests d’afecte han de ser verbals, al contrari: acaronem i abracem, agafem el familiar, agafem-li les mans…Jo li faig un massatge amb el palpís dels dits d’una de les meves mans, pujant i baixant des del nas i resseguint-li tota l’amplada del front. La relaxació que aconsegueixo és tan profunda que, fins hi tot, es queda adormida.
  6. Cal procurar que el seu estat emocional no s’alteri per discussions o picabaralles en les visites de familiars i amics davant d’ella, encara que siguin de política i/o esport.
    Per exemple, les cuidadores que vénen diàriament a casa, com que són professionals de residències i geriàtrics i tracten amb avis d’oïda molt deteriorada, parlen “cridant”, amb un to de veu molt elevat i això l’altera. Elles no se n’adonen que ho fan, però ho fan fins i tot amb mi.joan R 2