Quant a Carmen L

Formo part de la colla cuidadora fá temps, la nostra mare de 93 anys i diagnosticada de demencia tipus Alzheimer, ha fet que haguessim de buscar ajut, suport i recursos que si ens quedem a casa no tindrem.El nostre grup es molt dinámic obert i participatiu, i ens fem suport devant les dificultats, que tenim com a cuidadors.

LA CONTINUITAT DE LA COLLA CUIDADORA

El nostre grup de cuidadors continua amb més ànims, entre tots estem aconseguint que les nostres trobades tinguin interès i ens continuïn ajudant, amb les aportacions de nosaltres, hem donat més contingut  i tractem nous temes que son  de interès, també hem programat una sèrie d´activitats i sortides que ens agrada poder fer-les  tots junts.

Estem donant un nou impuls al nostre BLOG i incorporem nous textos i continguts més variats. Ens agradaria fer.ne difusió i que arribes a altres cuidadors per poder-hi compartir les nostres vivències i les seves.

Hem compartit la festa de Nadal amb altres grups i ha sigut molt agradable i enriquidor, mirarem de fer alguna activitat o promoure alguna xerrada en que hi podem esser hi tots.

Continuem endavant, malgrat les diferents situacions les dificultats i les pèrdues que es van  produint en les nostres famílies, tenim voluntat i ganes de trobar nos sovint, tant de bo ho podem continuar fent durant molt de temps i  la nostra COLLA CUIDADORA es pugui anar ampliant.

 

Continuen les nostres trobades

Les nostres trobades mensuals com a COLLA CUIDADORA continuen endavant, ens anem veient cada mes i sempre tenim aportacions a fer, consultes i noves experiències per compartir, entre tots ens fem suport i intentem solucionar totes les dificultats que tenim.
També fem sortides, hem anat a veure “Cuidadores”, un reportatge sobre un grup de persones, familiars i cuidadors, i ho hem comentat a la reunió, també hem fet un petit aperitiu que ens agrada molt fer de tant en tant i és motiu de parlar més informalment i animar-nos. El mes vinent ens trobarem i farem una passejada pel Passeig de Gràcia, hi ha edificis macos que val la pena visitar i conèixer la seva història, després anirem a esmorzar i passarem un matí animat i en molt bona companyia.
Estem pensant ja en la sortida de final de curs.
El nostre bloc va endavant, periòdicament hi incorporem noticies i comentaris, amb la col·laboració de tots ens està quedant bastant bé.
Tots nosaltres estem contents de la nostra bona relació i la amistat autèntica que hem fomentat durant aquests anys; segur que tots tenim ganes de continuar. Som un bon grup.
Carmen L.

Camí de la residència

L’experiència d’haver d’ingressar a un geriàtric a la  nostra  mare, que té 93 anys i que en fa 5 que té demència tipus Alzheimer, l’he poguda compartir amb La colla cuidadora. Alguns de nosaltres ens hem trobat amb aquesta situació i ens ha ajudat molt poder-ne parlar. Pensem que escriure els nostres dubtes i les nostres angoixes i  publicar-les també pot ajudar a altres cuidadors que viuen aquesta mateixa situació.

Jo us vull explicar com hem viscut l’experiència. Segur que som molts els qui estem en aquesta situació que pot ser molt dura i  difícil, però, a la vegada, alliberadora per al cuidador i una millora per al malalt.

És dur haver de reconèixer que ja no podem ni estem en condicions de  cuidar el nostre familiar.  Els dies previs a l’ingrés, han estat els pitjors. El moment de portar-la al Centre i haver-la de deixar ens va fer sentir molt malament. Vaig haver de fer un gran esforç i intentar raonar i acceptar que representava una millor atenció per a la nostra mare. El metge del Centre ens va convèncer i ajudar a entendre que estavem fent el millor per a ella. Nosaltres l’anem a veure molt sovint. De vegades ens reconeix i se la veu tranquil·la. Està molt ben atesa. S’hi està adaptant bé i nosaltres també, tot i que ens costa molt acceptar aquesta nova situació, situació que no  podem canviar perquè el deteriorament de la nostra mare és molt evident, intentem viure-ho de la manera més real i positiva. Jo em continuo sentint cuidadora, però molt més relaxada. Tinc més temps per a mi i em puc dedicar a la meva família i a tornar a fer coses que ja havia aparcat. Vull creure que si la nostra mare pogués, ens diria que hem fet el que calia.

Carmen Lorenzo  

Desembre de 2010

Esgotament emocional

Desprès de Setmana Santa, necessito uns dies de descans total estic molt cansada i em faria falta uns dies de repòs, cuidar una persona amb demència durant tants anys i sense saber com serà el demà, crea molta angoixa i desànim, el poder desconnectar i canviar de ambient es molt positiu. La Setmana  Santa  malgrat ser dies de  meditació, el treball es el mateix, tenir una persona dia i nit es  esgotador. per això benvinguda la Setmana Santa.

Necessitat de compartir experiències.

Possibilitat de fer grups.

Recursos necessaris.

Adaptació a les situacions del dia a dia.

Suport i atenció als cuidadors.

Continuïtat,