Durant les vacances utilitzem més els nostres vehicles i solem relaxar la nostra atenció. Les emocions juguen un gran paper en la conducció i expliquen moltíssims accidents. Recomanacions:
Fa temps, que vaig fent reflexions, cosa que a la meva joventut mai n’havia fet.
És a partir de la malaltia del meu pare, la malaltia d’Alzheimer, de la que vaig ser la primera a adonar-me, no em poso medalles, ni de bon tros, senzillament m’interessava molt tot el que es publicava en els diaris i principalment a La Vanguardia, així com a alguna revista de les que ara es diuen del cor com l’HOLA, ja que en patir aquesta malaltia l’actriu Rita Hayworth es va començar a donar a conèixer.
Aquests articles informaven dels símptomes que la malaltia donava i jo els veia tots reflectits en el comportament del meu pare, la família no es volia adonar-se, ja que em deien “tu no veus que el pare s’està fent gran”, però a 67 anys un home no és del tot gran.
Al cap d’un any i mig, no sé el temps que va passar, el pare va caure malalt amb una malaltia que va ser de difícil diagnòstic, fins que després d’un mes ingressat en una Clínica i sortir-ne sense diagnòstic, la meva germana es va assabentar que existia un equip de metges a l’Hospital de l’Esperança que estava estudiant sobre els símptomes que patia el pare i al final a través del Neuròleg que dirigia aquest equip el van Continua llegint
Extraído del libro “Palabras para la alegría” de J.M. Alimbau
Em van regalar un llibre “El caminant” de Hermann Hesse, un novel·lista, poeta i pintor i també filòsof, que en aquest cas escriu petites històries acompanyades d´uns dibuixos fets per ell mateix. Com és d´impressionant llegir en un llibre el que tu penses i no saps expressar i molt menys escriure i nosaltres com a cuidadors tenim aquests sentiments en moltes ocasions. En una de les seves narracions i resumint, escriu :
Vol començar a ploure, hi ha un tipus de clima plujós que és refrescant i alegre però el d’avui no és així. La incertesa i el mal humor regnen en el cel. Res està bé, res no sona bé. Res no alegra ni reconforta. No hi ha remei per a això. Si vols escoltar els murmuris, aguanta els udols. Si acceptes l’arribada dels rajos del sol i les seves boniques fantasies has d’acceptar la ronya i el tedi. Digues que si a tot. No evitis res, no et menteixis a tu mateix…
Així era llavors quan tenia vint anys, així és avui i així seguirà fins que tot acabi. Sempre. Una vegada i una altra. Dies com aquests són el preu que haig de pagar per la meva volguda i preciosa vida…
I malgrat això seguiré vivint i seguiré estimant la vida…
Una señora abre la nevera y ve a su hijo dentro – y le dice ¿ hijo que haces aquí dentro ? – Es que papa me ha dicho que soy la leche….