Mes de març – Mes de marzo

Marzo en lluvias, buen año de alubias.

Marzo marzuelo, un día malo y otro bueno.

Marzo se lleva la culpa y abril la fruta.

Marzo ventoso y abril lluvioso hacen a mayo florido y hermoso.   

Març marcedor, nit freda i dia amb calor

Març marçot, mata a la vella a la vora del foc, i a la jove si pot!

Març ventós, abril plujós

Març ventós i abril plujós, fan el maig florit i fermós

Març ventós i abril plujós, fan ésser el pagès orgullós

 

 

Les veus de la gent gran de Barcelona

Hoy se ha celebrado en el auditorio Axa la ” III Convenció Les veus de la gent gran de Barcelona”. En el espacio en el que se presentaba el tema de Suport i ajuda mútua, hemos podido presentar a la Colla cuidadora. Han intervenido dos de nuestros compañeros Lidia Mas y Eduard Gràcia que, en muy poco espacio de tiempo y con gran acierto, han explicado QUIÉNES SOMOS, CÓMO NOS ORGANIZAMOS  y los PROYECTOS que tenemos, al mismo tiempo que en la pantalla se mostraban nuestros textos.
Al finalizar la presentación, en el turno de ruegos y preguntas, nuestra compañera Carmen Lorenzo ha dado su opinión sobre los temas tratados en la convención, opinión que los miembros de la mesa han considerado muy acertada y con los compañeros/as hemos constatado que han habido ponencias muy interesantes así como la conferencia de cierre de la Sra. Mayte Sancho, socióloga investigadora de la Fundación Ingema del País Vasco.

Estamos satisfechos por haber podido colaborar y aportar nuestro granito de arena en estas jornadas.

Destí d’una dona de poble

Aquí teniu el títol d’un nou llibre que acabo de llegir: “Destí d’una dona de poble”.
Tatiana Kuzminskaia, germana petita de la dona de Lev Tolwstoi, el va escriure sota el seu mestratge.¨
És una meravellosa narració de la vida d’Aníssia, una dona de poble, a través de la qual coneixem com vivien la majoria de les dones russes del segle dinou.
La vida d’Aníssia és plena de privacions i d’humiliacions i també de pietat i d’ estimació envers la família i el marit.És un cant a l’amor i hi queda palès com són, en general, de fortes i valentes les dones.
“Destí d’una dona de poble” és una novel·la/narració breu trista, que colpeix, però que després de llegir-la i d’identificar-me en les penúries i entrebancs de la pobre Aníssia m’ha servit per aprendre a relativitzar, un cop més, la meva dura situació.