El company estimat
ja no és ell,
és un altre,
ha esdevingut un nen
embargat de frisança
i és tan fort el dolor
que et commou i t’escanya
que et voldries morir
per no veure el que passa,
però arreu ressonen veus
repetint la tonada
“ara tu no t’ensorris
que, com mai, li fas falta”. Continua llegint →