“El caminant” de Hermann Hesse

Publicat el per
1

El caminante de Hermann HesseEm van regalar un llibre “El caminant” de Hermann Hesse, un novel·lista, poeta i pintor i també filòsof, que en aquest cas escriu petites històries acompanyades d´uns dibuixos fets per ell mateix. Com és d´impressionant llegir en un llibre el que tu penses i no saps expressar i molt menys escriure i nosaltres com a cuidadors tenim aquests sentiments en moltes ocasions. En una de les seves narracions i resumint, escriu :
Vol començar a ploure, hi ha un tipus de clima plujós que és refrescant i alegre però el d’avui no és així. La incertesa i el mal humor regnen en el cel. Res està bé, res no sona bé. Res no alegra ni reconforta. No hi ha remei per a això. Si vols escoltar els murmuris, aguanta els udols. Si acceptes l’arribada dels rajos del sol i les seves boniques fantasies has d’acceptar la ronya i el tedi. Digues que si a tot. No evitis res, no et menteixis a tu mateix…
Així era llavors quan tenia vint anys, així és avui i així seguirà fins que tot acabi. Sempre. Una vegada i una altra. Dies com aquests són el preu que haig de pagar per la meva volguda i preciosa vida…
I malgrat això seguiré vivint i seguiré estimant la vida…

Cordar-se el cinturó és cordar-se a la vida!

Publicat el per
Respon

Cinturón seguridadRecentment vaig sortir amb el meu cotxe acompanyat d’uns familiars. Un d’aquests, molt gran, no volia cordar-se el cinturó, al·legant que eren ximpleries …

Independentment de les responsabilitats que podrien derivar-se, val recordar que en 2012, segons la D.G.Tràfic, es van registrar 1.304 víctimes mortals, de les quals un 22% no portaven el cinturó de seguretat i en el segment de nens menors de 12 anys, aquest percentatge de morts s’eleva al 26%.

Està comprovat que l’ús correcte del cinturó redueix sensiblement les probabilitats de mort i molt especialment en les bolcades, en aquest cas el risc de defunció disminueix en un 77%.

Ni amb aquestes el vaig poder convèncer…, però es va posar el cinturó de seguretat…

Para no perder el amor

Publicat el per
Respon

Nuestro admirado escritor J.M. Alimbau ha escrito recientemente sobre este tema:

  1. Nos creemos los más agraciados, aunque seamos unos perfectos “egoístas”, cargados de “amor propio” que nos hace infelices y perjudica a quienes están a nuestro lado.
  2. El profesor de psicología y de pediatría de la Universidad de Barcelona, P. Bertrán Quera, con referencia a los matrimonios que se rompen por culpa del “yo”, del “amor propio”, del “orgullo herido”, decía:
    “¿Cómo conseguir amor?. El amor no se ha de conseguir. Lo tienes ya. Lo importante es vivir lo que tienes. Y no perderlo.”
  3. Siempre se ha recomendado a las parejas de casados que para pulir aristas y mejorarse, de vez en cuando se sentaran lejos del hogar y hablaran de todo aquello que “uno espera y desea del otro”. Un ejemplo: Él dice a ella:
    “Tú expones lo que quieras decirme y yo te escucho atentamente, sin interrumpirte. Luego yo hago lo mismo y tú me escuchas. Así ambos intentaremos mejorar nuestras vidas.”
  4. Hay que evitar encasillarse en nuestro “punto de vista”, recordando sólo lo negativo; el “yo” herido, lastimado. Arrancando el “amor propio” para que no nos dañe -como suele hacerlo-, evitaremos males mayores.