Avui, ens hem trobat unes poques, per saber com estem, i com estan cadascuna de les cuidadores i cuidadors de La Colla. Hi ha hagut situacions molt doloroses…
Hem comprovat que la gent de La Colla ens enyorem i ens necessitem.
Sabem que no serà fàcil, però hem fet vots per retrobar-nos passat l’estiu.
Si el PROCICAT ens deixa, clar!
A França el “muguet”, muguete o lliri de les valls, serveix per a desitjar felicitat a qui se li ofereix, l’1 de Maig. Els carrers s’omplen de gent amb el seu ram de muguete a les mans.
Pel que sembla el costum de regalar aquests olorosos lliris campestres data del segle XVI, quan Carles IX va instaurar la tradició de regalar un ram d’aquesta flor que des d’antic ha simbolitzat un “port bonheur”, un amulet de la felicidat.
Romans, cèltes, i en general europeus recordaven les celebracions de Flora deessa de les flors i l’apogeu de la Primavera.
Se’l coneix també com a ‘gespa del Parnàs’ perquè com conte la llegenda Apol·lo, déu de la muntanya Parnàs, va crear aquesta catifa verda perquè les muses que l’envoltaven no es fessin mal als peus que eren summament delicats!
Com canvia la vida sense adonar-nos, gairebé tots ho sabem però ara en aquesta nova etapa i crec que serà una nova etapa que ens canviarà moltes coses, ho estem vivint com un episodi nou, alguns dies pel matí pensem que estem vivint un malson o una pel.lícula de ciència ficciò i que ens despertarem i tot serà mentida, però no és el cas això no passa.
En aquestes situacions hi ha una majoria que s’adapta millor a la situació temporal i busca estratagemes per passar aquesta etapa el millor possible.
Avui hem rebut una trucada d’una amiga la Montserrat que té 89 anys i una forma de ser molts positiva, una gran persona.
Va explicar-nos com portava el confinament, viu sola i té poca família uns veïns, molt bona gent, li portant els comestibles i ella els administra, te a casa seva un passadís molt llarg i diu que passeja del Passeig de Gràcia, la Granvia, La Rambla i va saludant a la gent imaginaria que es troba pel camí, així també fa una mica d’exercici, també li agrada cosir, escriure i explicar acudits.
Hi ha persones valentes que saben adaptar-se davant dels paranys que et porta la vida, tothom no és igual, aquí està la gràcia de la diversitat.
Avui fa 20 dies justos que no surto de casa i surto al balcó, és un dia senyalat que porta molts records.
Records d’infantesa amb la meva mare que tenia preparat dues maneres de vestir per si feia fred o calor, abans s’estrenava roba, era una costum. Després jo fent de mare i també amb els nens ben vestits i amb els palmons que els picaven ben fort a terra per aconseguir la base ben esfilagarsada i jugaven a competir qui feia l’escombra més gran. Més tard amb el ram de llorer i les palmetes petites.
El dia d’avui nostàlgic, surto al balcó i hi ha silenci i pot moviment i escenes poques bones i no tan bones: els lledoners i els plataners d’un color verd primavera, el cel radiant i amb un blau lluminós que intento pintar-lo en els meus esbossos i no puc i l’església del Tibidabo a dalt de la muntanya que ens fa companyia. El silenci expectant com si jo estés tota sola, al mirar cap al carrer solament veig una noia passejant un gosset, un home tirant escombraries al contenidor i un senyor gran que creuava el carrer i una bicicleta amb la motxilla del Glovo suposo repartint menjar, tot aquest moviment amb una bona estona. Continua llegint
Ingredients:
• 400 g – Farina
• 100 g – Llard
• 250 g – Sucre
• 5 cl – Llet
• 2 – Ous
• Pell de mitja llimona ratllada
• Canyella en pols
Preparació:
Treballeu el llard amb el sucre i a poc a poc aneu-hi afegint els ous, la ratlladura de llimona i la canyella fins fer una massa cremosa.
Afegiu-hi la farina i la llet i continueu-ho treballant fins aconseguir una pasta compacta però no dura.
Deixeu-la reposar 30 minuts.
Estireu-la amb el corró a un gruix d’1 cm.
Amb l’ajut de motlles retalleu trossos de pasta de diferents formes i feu-hi un forat a un extrem de cada tros.
Poseu-los en safates de forn, pinteu-los amb ou i enforneu-los a 180º uns 20 minuts, fins que s’assequin.
Comentaris:
Els currutacos eren figures que es feien per al Diumenge de Rams, per poder enganxar-los a les palmes i palmons.
Recepta trobada a gastroteca.cat
Altres noms:
Senyors i senyores.