Patrimonio de Philip Roth

“Una història veritable no és només un portentós acte d’honestedat i sensibilitat, que parla de la vulnerabilitat de l’amor, de la relació pare i fill i de la mort i la por que ens produeix, sinó un cant a la tenacitat del supervivent.”

M´agradat molt aquest llibre perqué és real i podria passar a molts llocs d’aquest món. Naturalment pel tema és una llibre seriós però alguns moment de bon humor.

Trobada dia 15 d’octubre

Avui la trobada de la Colla ha estat una mica diferent, ens acompanyaven l’Alba i el David de “Prenem cura” i persones d’aquest col·lectiu que volen formar una cooperativa de cuidadors i els interessava les nostres opinions i vivències.
Varem començar la trobada amb la Carme fent una petita relaxació.
Seguidament ens van presentar a la Sílvia que ens ajudarà a la Colla.
Vam continuar fent una presentació de cadascú per conèixer-nos una mica i també vam explicar com funcionen i que fem a la Colla.

 

 

 

 

 

Continua llegint

La utilitat de l’inútil

“Dibuixa un mapa intel·lectual entenedor i accessible envers la importància, capacitat enriquidora i utilitat de l’art, cultura i educació per tal de deslliurar-nos de la condemna d’esdevenir màquines productives sense ànima.

 

És un erudit, i sap i gaudeix compartint el coneixement, que és quelcom que es transmet sense empobrir-se, ben bé el contrari. Ordine és clarivident, elegant i contundent.

Un llibre inútil pels homes pràctics i indispensable pels inquiets i curiosos, incomprensible pels primers i enriquidors pels segons.

No se’l poden perdre, deixin de ser útils, encara que sigui per unes hores, i reflexionin amb Nuccio Ordine i La utilitat de l’inútil”.

Daniel Bossio, BCNcultura.cat

Anar en Dansa

Significat: Estar en viva activitat.

Usos:

Quan ell hi és, tot va en dansa; tot ho vol canviar o remoure.
Una hora abans de començar, tot ja anava en dansa.

 

Aplicació: I mentre treia la pols amb drap, perquè la senyora deia que els espolsadors només serveixen per fer-la volar, i a la que et gires d’esquena ja torna a estar allà d’on l’havies treta, va baixar la filla, va saludar-me, i vaig trobar que feia cara de molta salut. La senyora em va dir que pugés una galleda d’aigua del pou per netejar la finestra que tocava al sostre; com que era ran de carrer i passaven carros i camions sense parar, sempre estava bruta de pols, i, si plovia, de fang: esquitx va i esquitx ve i jo sempre en dansa
Mercè Rodoreda, La plaça del Diamant (1962), cap. XI

Trobat a RodaMots