En los ojos de los jóvenes vemos llamas, pero en el ojo del viejo vemos la luz.
Victor Hugo
Victor Hugo
Aquesta fi de curs hem fet una sortida lúdica-cultural (gràcies a la sugerència de l’Eduard) i gastronòmica, érem la Collacuidadora i algunes persones dels Grups de Suport.
Hem visitat una part del Museu Nacional D’Art de Catalunya , el MNAC. El museu ocupa el Palau Nacional, construït en 1929 per a la inauguració de l’Exposició Internacional de Barcelona.
Ens centràrem a la sala del Romànic medieval, una de les millors col•leccions del món, amb moltes obres magnífiques, la més espectacular la del Pantocràtor de l’Absis de Sant Climent de Taüll (Església consagrada en 1123) fresc traspassat a llenç, una de les obres mestres del romànic europeu. Reconstrucció virtual de l’església de Sant Climent de Taüll http://pantocrator.cat/
Una altra obra que em va agradar és la Majestat Batlló (anònim), Crist en la Creu que simbolitza el seu triomf sobre la mort, donada per Batlló. Continua llegint
Avui hem visitat de la Sagrada Família, com gairebé sempre ple de la Colla Cuidadora: ens agrada “escampar la boira”, o sigui “esparcir la niebla”! I quant ens ho mereixem! 

Què millor que de la mà d’una guía que coneix la Sagrada Família des de fa 65 anys: la viu i coneix molts detalls de l’obra i de la vida de Gaudí. La veritat és que només he pogut estar en la primera part de la visita, la de la capella de la cripta dedicada a Sant Josep, però quantes coses es poden explicar d’ella! Com va començar amb la compra de l’actual solar, quan i qui va posar la primera pedra, quan va començar Gaudí a treballar en ella……
En l’enllaç següent trobareu molta informació http//www.sagradafamilia.cat/
Sóc l’Anna R., escric al nostre bloc per primera vegada i ho dedico a la meva mare.
ODA A LA MEVA MARE
Mare, penso amb tu
Ja fa un any que te n’has anat
però la teva absència no he superat,
ni el buit que m’has deixat.
Mare, penso amb tu
i ploro amb emoció en evocar
tots els anys transcorreguts al teu costat,
ja que mai ens havíem separat.
Mare, penso amb tu
i mai hauria imaginat que a 101 anys
haguessis arribat i tu suposo que tampoc
si conscient n’haguessis estat.
Mare, penso amb tu
i ara, potser massa tard, m’adono
de tot el que a la meva vida has significat
i sento no haver-t’ho expressat. Continua llegint