Arxiu diari: 27 de juny de 2019

Bizcocho de té con pasas

Publicat el per
Respon

Ingredientes
400 gr de pasas de Corinto
¼ de litro de té fuerte
130 gr de azúcar de caña
1 huevo, una pizca de sal
250 gr de harina
1 sobre de levadura

Preparación
Hacer un té con 4 ó 5 bolsitas de té
Deshazcer el azúcar en el té y añadir las pasas
Guardarlo en la nevera 24 horas

Después de estas 24h batir el huevo con la pizca de sal, echarle el té con las pasas y el azúcar, añadir la harina mezclada anteriormente con la levadura y mezclarlo todo.
Verter en un molde untado con mantequilla.
Cocer en la mitad del horno 40 minutos a 180°
Probar la cocción pinchando con la punta de un cuchillo, si sale limpio retirar del horno.

Receta de Cristina J.

gent gran/avi-avia/abuelo-abuela

Publicat el per
Respon

Hi ha una cosa que sempre em molesta quant a nomenar i adreçar-nos a gent gran.
Perquè els medis de comunicació, el personal dels geriàtrics, en general les persones que tenen contacte amb la gent gran diuen “avia o avi” o “abuelo-abuela”a totes les persones grans si no són els seus nets?
I si no en tenen de nets?
I si no han tingut ni tan sols fills?
Reflexionem un miqueta,,,,,

5ª Pinzellada d’una velleta

Publicat el per
Respon

Fa temps vaig llegir una frase que em va agradar, tot i que em va fer pensar.
Era de Pere Calders i deia:
“Vaig néixer abans d’ahir i ja som demà passat.”
Ho vaig trobar una mica exagerat. “Abans d’ahir”, quan vaig néixer, era l’any 1934, s’havia proclamat la República, després varen arribar tres anys de guerra, després una postguerra que no s’acabava mai, després…
Infància, adolescència, major d’edat, fills, nets, besnets…
Soc a “demà passat” com deia Pere Calders, però ha plogut molt. No ho veig tan de pressa com ho veia ell.
Vas cremant etapes i, si tens sort, arribes a vell o a vella.
Tanmateix, tinc un dubte. Soc vella o soc gran?
Diuen que depèn de l’estat físic i mental de la persona, més que de l’edat.
La meva metgessa de la Seguretat Social, que sap que m’agrada escriure, em va dir que escriure era una de les millors medicines contra l’Alzheimer.
I em va dir que jo era gran, però no vella. Perfecte!

Montserrat Cornet