para jugar clica encima del enlace siguiente: http://recursos.educarex.es/escuela2.0/Humanidades/Historia/impresionismo/xhtml/12juegos/12f.html
para jugar clica encima del enlace siguiente: http://recursos.educarex.es/escuela2.0/Humanidades/Historia/impresionismo/xhtml/12juegos/12f.html
El pasado martes 22 de mayo, Eduard y yo misma, en representación de La Colla Cuidadora, presentamos nuestro blog a uno de los “grupos de apoyo” a cuidadores.
Explicamos primero lo que es un blog y lo que nos empujó a crear uno. Continua llegint
Caminar + socialitzar-se = hàbits de vida saludable. Això és el que pretenen les caminades urbanes per a gent gran que, organitzades des dels casals, promouen la convivència entre iguals, i també la pràctica d’exercici físic de manera continuada.
Caminar sempre és saludable, però si a més es combina l’activitat física amb la relació i convivència amb altres persones, encara és més recomanable.
Aquest és, precisament, l’objectiu de les caminades urbanes per a gent gran, que organitzen els casals de gent gran dels diversos barris, i es fan dos dijous al mes durant prop de dues hores per explorar els carrers i racons del districte.
Es troben de bon matí al casal havent esmorzat, amb les sabatilles esportives i el xandall, i després de xerrar una estona emprenen el camí cap a zones amb poc trànsit i semàfors. Continua llegint
Juan Rivas y el método Feldenkraís, o como a él le gusta decir : “reeducación neuromotora”.
El método Feldenkraís es un sistema para la reeducación del movimiento.
Este lunes lacollacuidadora tenía cita en el ESPAI de CatalunyaCaixa de Provenza.
Llegamos muy numerosos a este encuentro, cosa que me ha alegrado mucho, todos teníamos ganas de saber qué se haría en esta sesión a la que teníamos que acudir con ropa cómoda. Continua llegint
Era un dia clar, havia sortit el sol. Arribava a la muntanya. La coneixia molt bé, de sempre m’havia agradat. Tenia de caminar una estona. Els camins eren estrets, però la olor dels pins i la terra molla ajudava a pujar. En arribar era como estar en un mirador extraordinari, només veia muntanyes que semblava que no s’acabaven mai. Eren els PIRINEUS.
Al baixar hi havia un rierol on hi passava poca aigua, semblava que s’amagava entre les pedres i els matolls, però continuava fins a desembocar al riu. Era tot verd i per la vora del camí hi havia petites flors. Després hi havia camps de roselles que vaig deixar de cop quan vaig veure els marges de la carretera plens de flors de ginesta. Era la PRIMAVERA.