Dies endarrere, remenant per internet, vaig trobar editada una “Guia pràctica per a famílies cuidadores” que em va semblar interessant de poder compartir.
La va editar el Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya dins d’una col·lecció titulada: Quaderns; Viure en família.
Aquesta “Guia pràctica per a famílies cuidadores” n’és el número 1. Continua llegint
Muchos cuidadores han comprobado a partir de su experiencia que pedir ayuda a familiares y amigos contribuye en gran medida a hacer más agradable el cuidado y extraer más consecuencias positivas del mismo porque supone compartir con otras personas las responsabilidades y tensiones asociadas a la situación de cuidado. La petición de ayuda en la tarea del cuidado del familiar mayor siempre es importante, aunque no siempre es fácil. La mayoría de los cuidadores Continua llegint
Del libro “¡Ánimo!”, de J.M. Alimbau, he entresacado estas diez razones:
El 29 d’abril va fer 3 anys que vam ingressar al Vicenç a la residència, en fa catorze que té Alzheimer. Va ser una situació de molta angoixa haver-me de separar del meu estimat . En el meu cas el Vicenç ja no tenia consciència i jo crec que no ho va sentir. Tant jo com els nostres fills vam viure uns dies de molta tristesa , també perquè costa molt arribar a prendre aquesta decisió , que va ser dolorosa i esgotadora per les diferents circumstàncies.
Ara han passat tres anys, vaig a veure’l gairebé cada dia i a donar-li el dinar o el sopar per poder ser una mica més útil, mimar-lo i mirar-lo per veure algun senyal de reacció, com un somriure, o alguna paraula o un so. Està molt tranquil i sembla relaxat. Menja bé, quan se li acosta la cullera obre la boca i sembla que menja de gust.
Quan marxo el deixo a l’habitació, ben assegut a la seva cadira, estiradet i en una posició còmode i que el vegin des de la recepció. Aleshores me’n vaig sense mirar-lo, m’acomiado dels amics residents que em coneixen i surto de la planta..
Arribo a la porta principal i respiro profundament. Miro el carrer ple de vida, d’arbres i de cel, i penso: ara canvia, intenta no estar trista, viu la nova situació i accepta-la.
Cada dia que passa sento que estic millor i que el meu cap no pensa tant en coses negatives. Procuro distreure’m i sortir a veure coses boniques i recolzar-me amb la meva família i amics que sempre m’ajuden.
Avui vaig a veure el mar de Barcelona amb autobús, la primera vegada aquest any.
Està preciós, l’horitzó amb la seva ratlleta separadora del mar i el cel, els diferents colors blaus i les onades petites trencant sobre la sorra daurada i neta i amb els solcs que han deixat els estris de neteja.
2 huevos
1 taza y 1/2 de azúcar
3/4 de taza de aceite
1 taza y 1/4 de leche
5 cucharaditas de levadura
3 tazas de harina
Se baten los huevos con el azúcar, se añade el resto de ingredientes y por último la harina mezclada con la levadura. Se pone en un molde preparado y se se mete a horno a 190º durante 3/4 de hora aproximadamente.