CARGANDO PILAS

Es un consejo para todos y empezando por mi misma, lo del blog  iniciado va en serio y hemos de concienciarnos para que siga adelante tenemos  que ir llenando sus paginas entre todos, ayudándonos los unos a los otros para poder ir ampliandolo con nuestros escritos y fotografias, a medida que vaya creciendo como las ramas de este arbol   nos iremos entusiasmando cada vez más  con ello y ojala podamos ayudar a los futuros cuidadores que es el verdadero fin de este blog.

L’amor al llarg de la vida.

L’ amor què és? Tots neixem amb amor, de petits adorem els nostres pares, a la juventut l’amor ja és diferent i quan som pares, ens sentim molt feliços, però (sempre hi ha un
“PERÒ”) també hi ha dolor.

El dolor no és només físic és també psíquic. A vegades una paraula pot fer més mal que una bufetada i si te la diu un fill encara més,

A mida que ens fem grans, tenim temps per analitzar les coses bones. Quan ens fan avis, recordem el passat. Jo em pregunto: estimen més els néts que els fills? És un amor diferent:reposat, pacient i més expressiu…

Vull continuar explicant experiències de la meva vida, ho continuaré fent tot sovint…

Montsserrat R.

Un altre poema; aquest és de la M. Mercè Marçal i ens parla de la condició de la dona…

 

 

 

Estris de neteja

Drap de la pols, escombra, espolsadors,

plomall, raspall, fregall d’espart, camusa,

sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra,

i sabó en pols, blauet, netol i galleda.

Cossi, cubell i picamatalassos,

esponja, pala de plegar escombraries,

gibrell, cendra, salfumant, capçanes.

Surt el guerrer vers el camp de batalla.

 

Maria Mercè Marçal

——————————————–

Neix, circumstàncialment a Barcelona (ella es considera d’Ivars d’Urgell) el 13 de novembre de 1952

Mor a Barcelona eldia 5 de juliol de 1998

Mor a