[La Vanguardia, 6 de setembre de 2013, GEMMA MARTÍ]

Una Xarxa formada per 19 entitats públiques i privades ajuda als que ajuden tot donant resposta a les necessitats i inquietuds dels familiars cuidadors.

La treballadora familiar Carmen Jofre (a la dreta) té cura de Carme García. Foto: Jordi Barreras/Arxiu

Tenir cura del cuidador. Amb aquesta idea l’Ajuntament va impulsar el 2007 –en el marc de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva– la Xarxa de suport a les famílies cuidadores. Actualment aquesta està integrada per dinou entitats i organitzacions que donen suport a familiars de persones afectades per diferents malalties –alzheimer, párkinson, càncer, demències…–.

“Cal remarcar que la xarxa està configurada també pels col·legis de metges, psicòlegs, infermeres i treball social, juntament amb el Consorci Sanitari de Barcelona i l’Agència de Salut Pública, el que ens permet un treball conjunt públic-privat i tenir el punt de vista dels professionals”, explica Maria Eulàlia Serra, directora adjunta d’Alzheimer Catalunya Fundació Privada, una de les entitats que forma part de la xarxa.

Orientació

Les entitats que configuren la xarxa faciliten a les famílies cuidadores assessorament i formació per enfortir la seva capacitat per fer front a la situació que viuen, i informació sobre els recursos i serveis disponibles. Tal com explica Serra, “per donar suport a les famílies es porten a terme diferents accions que van des de l’escolta atenta a difondre els drets dels cuidadors, passant per fer que la política sanitària i social tingui present les famílies cuidadores, connectar-les amb els diferents professionals i sensibilitzar a la societat sobre la tasca que fan”.

En definitiva, el que la xarxa fa és estar al costat dels cuidadors i treballar per enfortir la capacitat d’organització de la ciutat en acollir, acompanyar i donar suport a les famílies que cuiden. Per aquest motiu, des de la xarxa se’ls ofereix informació per tal que coneguin els recursos disponibles, tant en temes de salut com socials, i se’ls acompanya emocionalment.

Tenir cura del cuidador

Tenir cura d’una persona malalta o dependent és una tasca esgotadora, que pot acabar afectant la salut emocional, mental i física del cuidador. Per aquest motiu, la responsable d’Alzheimer Catalunya remarca que “el primer que ha de fer un cuidador és tenir cura de sí mateix; no pot pretendre assumir tota la feina o pensar que ell ho farà millor que ningú, i ha de saber delegar”. Serra afegeix que “és important que el cuidador conegui que té un seguit de recursos al seu abast, ja que moltes d’aquestes malalties, especialment les demències, poden tenir un final a llarg termini i el cuidador també necessita un temps per a ell i per a la seva família”.

Malgrat que la crisi ha comportat retallades en l’àmbit social i sanitari, entre els recursos de què disposen les persones cuidadores trobem el voluntariat, –“hi ha entitats que compten amb voluntaris que poden donar un cop de mà al cuidador”–, remarca Serra; les treballadores familiars; la xarxa veïnal, –“que pot ser molt útil per si la persona cuidadora necessita moments per a ella, per fer coses que la poden ajudar a trobar-se millor, com anar a la perruqueria o al gimnàs”–, a més de les sessions de treball en grups de suport, entre altres.

Perfil: dones i de la família

Les darreres dades disponibles apunten que el 10 % de la població té cura d’una persona amb necessitats especials o depenent. La gran majoria de les persones cuidadores són dones, i d’aquestes entre el 70 i el 75 % tenen alguna relació familiar amb la persona cuidada. “Fins fa poc el perfil del cuidador era el d’una dona de 65 anys o més, però la crisi ha provocat un canvi i cada vegada hi ha més dones joves que tenen cura dels seus pares o sogres. Alhora, també s’observa la incorporació de l’home en la cura, tant en el món de les demències com en malalties infantils”, explica M. Eulàlia Serra, directora adjunta d’Alzheimer Catalunya.