El dilluns passat, les colles vam sortir a escampar la boira: la darrera sortida d’aquest curs.

Vàrem escollir anar al Poble Espanyol per espai i una mica de natura i cultura.

El poble espanyol, impulsat per el arquitecte modernista Puig i Catafalch, i realitzat per Francesc Folguera i Ramon Reventós, va ser construït a Montjuic l’any 1929, per la Exposició Internacional. Es un viatge per diversos indrets d’Espanya.

Després de la exposició s’havia d’enderrocar però es va conservar gràcies al seu èxit.
La veritat és que ho han encertat: és un dels més grans museus a l’aire lliure.

Vam fer una passejada pels artesans, el que més ens va agradar és el taller de vidre , que posseix un dels dos únics forns de vidre artesanals que queden a Espanya.
Tot seguit visitarem el taller del cuir i el de vidre per fusió, en el qual hi havia peces molt maques.

En Xabier va aconseguir que poguéssim visitar el conjunt romànic, fet de trossets d’indrets diferents: l’església de Sant Miquel, el claustre de Sant Benet de Bages, la porta de Porqueres i la torres de Taradell, un conjunt molt maco. Des de allà dalt del turó la panoràmica de Barcelona era esplèndida.
Una parella de japonesos, agraïts i discrets, tot s’ha de dir, es van incorporar al nostre grup per a la visita romànica!
Quan ja estàvem una mica cansats decidirem anar a fer el pícnic: érem sols a un bonic bosquets de pins, amb la fresca vàrem poder descansar i fer l’aperitiu, gracies a en Xabier i altres. Després cadascú va desembolicar les seves delícies gastronòmiques: amanides, entrepans, fruita, … i ho vàrem compartir una mica tot.
Semblava que ens coneixíem de tota la vida, una harmonia insospitada…
Vàrem xerrar tranquil•lament, sobre cuina per exemple. El suflé, la Tarte à Tatin (un dia d’aquests posaré la recepta al bloc) ; els tradicionals acudits de la Montse R., vàrem conèixer persones que s’adheriran el curs vinent a La Colla cuidadora, …
El dia era perfecte, ni fred ni calor, assolellat.
El únic inconvenient poder va ser per a alguns de nosaltres les escales, n’hi havien moltes, però ens van agafar del bracet i solucionat! M’oblidava de les picades de bitxos , que ens van fer riure, menys a la Maite…..
Aquestes estones junts, compartint rialles, ens ajuda a alleujar el estrès que comporta cuidar o haver cuidat un familiar.