Joan Margarit, que ha complert 80 anys aquest mes de maig, fa unes memòries d’infantesa que tenen una profunditat il·luminadora. El poeta no espigola agendes o àlbums familiars, no es deixa amanyagar gaire per la nostàlgia, ni el preocupa gens quedar bé, sinó que es capbussa de ple en els records que li han quedat clavats i tracta d’entendre per què són allà i de quina manera tenen a veure amb la construcció de la seva vida i de la seva poesia.
Em va agradar força aquest llibre, particularment la manera de tractar el tema barrejant episodis antics amb reflexions actuals.