Com tinc per costum endreço uns calaixos de tant en tant, per posar ordre, avui ha tocat les estovalles, algunes són antigues de casa la mama d’aquelles de planxar. Tenia tres calaixos ,hi he decidit disposar de més espai.
Quan remous coses antigues et remous una mica a tu mateixa. Recordes quan eres jove la taula de la casa on vas néixer i viure vint anys i no saps com et surten moments viscuts.
Una d’aquestes estovalles “les blaves” amb van transportar a la meva avorrida adolescència. A Barcelona de la post guerra no podia jugar al carrer  i tampoc sortia gaire de casa .

A l’estiu envejava a les amigues que tenien familiars als pobles, La meva mare per distreure’m,va trobar una roba de llençol de color blau, no hi havia gaires diners per comprar roba nova i em va buscar feina per brodar-les.
Ho vaig preparar amb uns dibuixos d’una revista” Labores del Hogar” i crec recordar que en punt de fistó, no en sabia cap d’altre, un brodat molt complicat treballat amb un fil que és deia “Dalia”. Recordo perfectament les hores de feina escoltant la Radio Barcelona un programa Taxi Key i altres.
En el moment actual comentant-ho amb els meus fills i pensant amb les meves nétes, això seria gairebé impossible. Estariem a punt de portar-les al psicòleg!