ANNA ROVIRA , abogada, forma parte del patronato de “Alzheimer Catalunya”.
INTRODUCCIÓ
Qualsevol deteriorament cognitiu pot comportar, en la persona que el pateix, certes dificultats per comprendre el significat i conseqüències de determinats actes. No obstant, des del punt de vista jurídic, en arribar a la majoria d’edat, tothom assoleix plena capacitat. Això és així perquè el dret reconeix a tothom el que s’anomena capacitat jurídica i capacitat per actuar.
Es possible que en determinades persones afectades per demència aquesta capacitat no pugui ser exercida adequadament, precisament com a conseqüència de la dificultat o impossibilitat de comprendre l’abast de determinats actes o de poder decidir el que en determinat moment és mes convenient o adequat per a si mateix, i és per això que pot tenir sentit parlar de protecció legal. Cal tenir en consideració que allò que realitza una persona plenament capaç, des del punt de vista jurídic, tindrà validesa i sortirà els seus efectes en l’àmbit de dret, malgrat estigui afectada de qualsevol tipus de deteriorament que no li permeti comprendre el que ha fet. En aquesta sessió intentaré fer esment a alguns instruments que el dret ens proporciona per tal d’evitar que es puguin produir situacions de desprotecció.
LA CAPACITAT JURÍDICA I LA CAPACITAT D’ACTUAR
La capacitat jurídica es aquella que ens permet poder ser subjectes de drets o obligacions. Per exemple, un nou nat, pot ser titular d’un compte bancari perquè té capacitat jurídica.
La capacitat jurídica l’adquirim amb el naixement i la mantenim al llarg de tota la vida.
La capacitat d’actuar és aquella que ens permet realitzar tot tipus d’actes i que aquests produeixen els efectes legals prevists. Seguint amb l’exemple anterior, el menor titular d’un compte no podrà fer cap reintegrament dels diners que pugui tenir estalviats al seu nom, fins que no tingui capacitat per actuar. La capacitat d’actuar s’adquireix amb la majoria d’edat i també la mantenim fins la mort.
Una persona afectada de deteriorament cognitiu o demència té plena capacitat jurídica i d’actuar, però l’afecció que pateix, podria impedir que exerciti adequadament la capacitat d’actuar, és per això que cal pensar en mecanismes de protecció legal. Aquests son la declaració d’incapacitació i la tutela
EL PROCEDIMENT DE MODIFICACIÓ DE LA CAPACITAT
La declaració de incapacitació podria definir-se com la sentència en la que es reconeix que determinada persona, com a conseqüència de la disminució o malaltia que pateix, no té capacitat d’actuar (declaració d’incapacitació total) o la té parcialment limitada (incapacitació parcial).
Els requisits que exigeix el Codi Civil per a que pugui acordar-se la declaració d’incapacitació d’algú son:
– existència de malaltia o deficiència física o psíquica
– de caràcter persistent
– que impedeixi l’autogovern a qui la pateix
PROCEDIMENT
¿Qui pot demanar la declaració de incapacitació?
– La pròpia persona (des de la modificació introduïda per la Llei 41/2003 de 18 de novembre, de l’artícle 757 de la Llei d’Enjudiciament Civil)
– El cònjuge o parella de fet
– Els descendents
– Els ascendents
– El Ministeri Fiscal, en cas de que les persones esmentades no existeixin o no la demanin.
La declaració d’incapacitació s’inicia amb una petició denominada demanda. La prepara l’advocat de la persona afectada o d’algú de la seva família o bé el Ministeri Fiscal.
La demanda s’ha de contestar; si qui va demanar la declaració d’incapacitació va ser l’advocat de la família o de la persona interessada, contestarà el Ministeri Fiscal; si contràriament qui va demanar la declaració d’incapacitació va ser el Ministeri Fiscal, a la persona respecte de qui es demana, i sens perjudici de que pugui designar el seu advocat, se li designarà un advocat d’ofici per garantir la seva defensa i el desenvolupament del procediment.
Sense perjudici de les proves que es considerin oportunes, la Llei estableix que en tots els supòsits s’hauran de practicar obligatòriament els següents mitjans de prova:
– exploració de la persona per part del jutge
– exploració de la persona per part del metge del jutjat (metge forense)
– audiència dels parents mes propers
Finalment el jutge dictarà sentència en la que: acordarà la declaració d’incapacitació (total o parcialment), o bé la desestimarà. Si en la demanda s’hagués sol•licitat, el jutge pot nomenar la persona que exercirà la funció tutelar adequada. En cas de que no s’hagués demanat el nomenament de tutor, aquest serà designat en un procediment posterior més breu i en el que no és necessari que hi intervinguin ni advocat ni procurador.
Es molt important fer esment a que la declaració d’incapacitació pot deixar-se sense efecte, si en el futur la persona que en determinat moment es va considerar que necessitava protecció legal, millora o es cura del deteriorament que pateix. Es el que s’anomena rehabilitació de la capacitat.
LA TUTELA
La tutela esdevé el veritable mecanisme de protecció (la declaració d’incapacitació seria el mitjà) ja que és mitjançant el tutor que la persona té el complement que li manca en la capacitat d’actuar.
Tutelar significa tenir cura, atendre, comprenent tant l’àmbit personal com el d’administració dels bens de que la persona disposa.
La tutela és una responsabilitat que està sotmesa a diverses mesures de control, tal com la formació d’inventari inicial, la rendició anual de comptes, la necessitat d’obtenir autorització prèvia per a realitzar
determinats actes de transcendència jurídica, i la presentació del resum de comptes finals.
Poden ser tutors les persones físiques i les persones jurídiques que no tinguin ànim de lucre i que entre els seus objectius es trobi la protecció de les persones declarades incapaces.
Altres figures tutelars son la curatela, l’administració patrimonial i la defensa judicial.
La curatela és, per dir-ho col•loquialment com una tutela parcial, si bé no compren la representació de la persona, i això a vegades dificulta força la protecció; així, a la persona declarada incapaç parcialment de li nomena in curador que haurà d’ajudar-lo en aquells actes per als que ha estat declarat incapaç.
L’administrador patrimonial sol nomenar-se quan el patrimoni de la persona sigui de tal envergadura que, per a la seva adequada atenció, sigui convenient diferenciar l’atenció personal de l’administració de bens.
El defensor judicial pot ser nomenat per fer front a situacions d’urgència, quan el tutor encara no ha estat nomenat o bé quan hi ha discrepàncies entre el tutor i el tutelat.
Les diferents figures tutelars es troben regulades en el Codi Civil de Catalunya, llibre segon, títol II.
MECANISMES DE PROTECCIO EN LES PRIMERES FASES DE LA MALALTIA.
L’AUTOPROTECCIÓ
PODER ESPECIAL O PREVENTIU
Es cada cop mes freqüent que el diagnòstic de qualsevol malaltia degenerativa s’efectuï en una fase en la que el malalt conserva, encara, pràcticament intactes les seves facultats. En aquests casos és molt important que la persona afectada conegui i decideixi què pot fer per a planificar, en la mesura del possible el seu futur. La modificació del Codi Civil l’any 2003 preveu la possibilitat de conferir facultats a favor d’una tercera persona, mitjançant l’atorgament d’un poder, indicant-se que aquest apoderament seguirà essent vàlid fins i tot si la persona que l’atorga esdevé incapaç. Aquest apoderament s’anomena poder especial o preventiu i pot facilitar moltes gestions i tràmits a qui tingui cura del malalt en el futur però cal tenir en compte que esdevé com el que podria considerar-se un “xec en blanc”. La confiança dipositada en algú per a que representi al poderdant seguirà vigent malgrat arribi el moment en que aquest ja no pugui comprendre el que es realitza ne el sue nom mitjançant el poder. Es pot preveure que el poder sigui vigent des del moment en que es signa o a partir del moment en que la persona que el signa ho decideixi (pot ser quan concorrin evidents símptomes de deteriorament).
AUTOTUTELA
El Codi de Família del Parlament de Catalunya preveu la figura que col•loquialment s’anomena “autotutela”. Aquesta permet que qualsevol persona, en previsió de ser declarada incapaç, designi qui vol que sigui el seu tutor, així com adoptar qualsevol disposició referida a com vol ser atesa, cas de ser tutelada i com desitja que siguin administrats els seus bens. La “autotutela” s’ha de formalitzar en escriptura pública. Un cop signada, el Notari/a autoritzant ho comunicarà al Registre de nomenaments tutelars. En cas de que en el futur aquesta persona fos declarada incapaç judicialment, el jutge que hagi d’acordar o no la incapacitació, en demanarà una còpia a fi de tenir en compte les disposicions de qui va atorgar l’escriptura.
Actualment l’autotutela també es troba regulada al Codi Civil de Catalunya.
DOCUMENT DE VOLUNTATS ANTICIPADES
En l’àmbit sanitari, la Llei 21/2000 de 29 de desembre, preveu la possibilitat d’atorgar documents de voluntats anticipades, en el que es poden incloure totes aquelles consideracions que un vol que es tinguin en compte en l’àmbit mèdic, en el cas de que no pugui expressar-se. També es pot designar un representant que serà l’interlocutor amb l’equip mèdic en cas de que s’hagi de prendre alguna decisió sobre algun aspecte que en document no es consideri. El document de voluntats anticipades es pot signar davant notari o en document privat, sempre i quan s’atorgui davant de tres testimonis, dos dels quals no poden tenir cap vincle de parentiu amb qui el signa, ni relació de tipus econòmica.
Anna Rovira i Cairó. Advocat.