He trobat aquest escrit. Quina sensibilitat que irradia!
Després d’una estona de discussions i malentesos, veient que la conversa es trobava en un carreró sense sortida, ell va dir que se n’anava a la pastisseria. I se n’hi va anar. Quan va tornar-ne, li va ensenyar què havia comprat. Ella s’ho va mirar i va accedir a seure al sofà, ben a prop l’un de l’altre. Llavors van obrir la bosseta de paper i, delicadament, van menjar els anissos…
Entrañable, eso es amor!