Jo com cada any faig el pessebre és una tradició que en diferents paises a la seva manera també ho celebren.

Des de la meva infància faig el pessebre a la meva manera. En temps de guerra no ho vaig poder fer. Ara com més major em faig més ganes en tinc. Saps com començar, destines el racó del menjador per posar la taula i som-hi, posar el verd, les casetes i sobretot “el caganer i el pixaner” junts al pou, les muntanyes nevades, camins que et porten cap a la cova on naixerà el nen Jesús, quan ja està fet el Pessebre.

Record quan tots junts cantàvem les nadales, ara vénen els besnéts i tornem a cantar tots junts “El vint-i-cinc de desembre”. Han transcorregut molts anys des de llavors, però la tradició no es perd, any rere any es conserva i reuneix a les famílies recordant com de be  ho passàvem amb tots els millors desitjos, uns altres ho recorden amb nostàlgia pensant en els familiars que ja no estan amb nosaltres. Abans ens reunien quinze o més persones i ara solament som tres, però el pessebre que no falti.

Viure la vida i per molts anys poder fer el Pessebre amb la mateixa il·lusió de sempre i així poder adorar al nen Jesús que va néixer en el pessebre.