Avui, la meva mare compleix 94 anys, l’ha felicitat molta gent, però ella no se n’adona. El meu fill li vindrà a fer-l’hi una abraçada al vespre, però ha posat un escrit al Facebook que crec que explica la gran estimació que té per la seva àvia:

Avui la meva estimada àvia compleix 94 anys! És difícil descriure les sensacions que em venen al cap pensant en ella… Però moltíssimes felicitats àvia!
Per desgràcia, encara que li repeteixi cent cops, al cap de pocs segons no se’n recordarà… És trist pensar que puc gaudir de la meva àvia, de la dona que és ara, però ella no pot gaudir de totes les coses meravelloses que li passen i que em passen a mi.

Si… La meva àvia és una àvia més amb Alzheimer, que per desgràcia és bastant comú.
Sempre penso, i en dies com avui encara més, que m’agradaria passar una hora amb ella en tota la seva plenitud… Passar una hora amb la meva àvia que era abans. Canviaria qualsevol cosa per un moment així. Un moment de lucidesa on poder parlar amb ella i explicar-li totes les coses meravelloses que m’estan passant. Per exemple li diria que tinc feina i a més estic estudiant… Li diria que m’encanta tenir-la al meu costat… També li diria que la Sarai i jo ens hem comprat un pis i que ella l’ha vingut a veure… Però Sobretot LI DIRIA QUE SÓC FELIÇ AMB LA VIDA QUE TINC I QUE AQUEST PRÒXIM 2017 EM CASARÉ AMB LA DONA DE LA MEVA VIDA i que encara que ella no ho recordarà ella estarà allà present en cos o en ànima.
Sé que el final s’apropa però ara mateix m’és igual, Quan la veig intento gaudir del màxim al seu costat… Que ella senti que estic allà encara que probablement no recorda ni qui sóc. Sempre que la veig li recordo com és de guapa, i que per mi és la millor àvia que cap net hagués pogut somiar. Ara mateix les llàgrimes em tapen aquestes línies però cap llàgrima podrà tapar una vida de records al seu costat.
A tota la gent que té família amb Alzheimer dir-los que sé que és dur cada dia estar lligat a una persona que no et reconeix… Però al final poder gaudir d’un ésser estimat sigui de la manera que sigui no te preu.
Brindem per tu àvia! Per què quan arribis al cel i miris enrere vegis no sols la meravellosa vida que has tingut, sinó la meravellosa vida que ens has fet passar.
T’ESTIMO!!!!!!!!!!!!!!!!
Xavi Jara Ramis