El vestit de núvia

Quan endreces els armaris, cosa habitual entre les dones, però que  fa molta mandra, sempre trobes coses singulars o antigues que et fan pensar.

Aquesta vegada, hi vaig trobar una bossa i, a dintre, roba doblegada. Era el meu vestit de núvia! Estava molt rebregat i tacat, suposo que del pas del temps.

Les meves nétes grans al van veure i se’l van voler emprovar, gairebé no els  cabia… Tot aixó pasava mentre jo  a dalt de l’escala anava baixant paquets de dins de l’armari.

Quan el vaig veure em va fer un tomb el cor.  Quants anys! Quantes vivències! Quantes coses bones i dolentes!

Gràcies Vicenç per la part de la meva vida que he passat al teu costat i per tot el que m’has donat. Res, que tinc sort en aquesta vida!