Moltes vegades els cuidadors ens trobem que quan visitem al nostre familiar ingressat en el geriàtric tenim dificultats per saber com viuen i com se senten en la seva actual situació, degut a l’estat de desorientació i falta de comunicació, no sabem massa bé quins poden ser els seus sentiments i vivències.
La nostra mare, hi ha dies quan ens veu mostra un cert interès i sembla que ens reconeix i està una mica més animada, però la majoria de vegades està apagada, silenciosa i tan sols hi podem mantenir un contacte superficial. La relació amb la nostra mare és constant i la família estem tranquils perquè la veiem ben atesa, el personal del Centre és molt competent i sabem de la seva dedicació i afecte.
Per sort al Centre tenen el costum de celebrar les festes tradicionals i també els aniversaris dels malats que conserven autonomia i no estan allitats, la família hi assistim sempre que podem i és en aquestes ocasions ,quan amb un somriure, un regalet, un ram de flors i una abraçada i veu als més petits de la família, sembla que una espurna de llum i alegria és més evident. És llavors que notem que malgrat la seva situació hi ha vida i una mica de il·lusió que es manifesta en el seu somriure.
És veritat que sovint no sabem dels sentiments dels altres, encara que sigui dels més al·legats.
Més si cap de la nostra gent gran que demostre molt poc els seus.
Però un somriure després d’una abraçada és meravellosa!