Avui, dia 24 d’octubre, hem fet la segona trobada del curs que comença. A la primera, jo no hi vaig poder anar, però avui sí, i hi he tornat a trobar tota “la colla”. Ha estat gratificant veure com estàvem tots i totes de satisfetes de poder-nos retrobar, d’expressar quina era la nostra situació i què n’esperàvem i què ens aportaven les trobades. Hi ha hagut propostes de cara al curs que hem iniciat, i bàsicament, tothom ha coincidit en què era molt reconfortant ser acollit amb estimació i poder constatar que tots sentíem com a propis els problemes que es presentaven i els consells o recomanacions que anaven sortint per a solucionar-los. Avui hem acompanyat en el dol la Maria Dolors Lacomba que se li ha mort el marit i la Montserrat Rabasa que se li ha mort la cosina, germana, veïna…Quin respecte i quina comprensió hi ha hagut envers dues situacions d’acceptació de la mort tan diferents! Quin caliu!
Quan en acabar la trobada, a la parada de l’autobús, mentre tres o quatre l’esperàvem, hem repassat com havia anat la reunió, hem constatat com, al llarg de tres o quatre anys, havia anat canviant la situació personal de cadscun de nosaltres i com ens hi hem hagut d’anar adaptant.
Al llarg d’aquests anys més d’un membre de la colla s’ha vist obligat a ingressar la mare o el marit en una residència geriàtrica i d’alguna manera hem anat compartint una mica el trauma personal que aquesta nova situació li comportava i el sentiment de culpabilitat que podia generar aquesta determinació, aspecte que ha quedat reflectit en més d’un escrit; altres, tristament, han perdut el marit, com ara jo, i d’altres continuen amb la lluita diària i constant d’anar resolent tots els problemes que es van presentant.
He estat rumniant i he vist com n’és de diferent, per a cadasdú, l’acceptació que fem de la malatia i de la mort d’un ésser estimat. De l’acceptació de la malaltia n’hem anat parlant en diverses ocasions, però de la mort, en general, no se’n parla. La mort sovint és un tabú i no en parlem gaire o gens en segons quins cercles i a mi, particularment, em sembla que caldria fer-ho. No sé què n’opineu vosaltres, els qui llegiu l’escrit, si és que el llegeix algú…
Hi ha força bibliografia que ens pot ajudar a superar aquest tabú. No parlo de llibres d’autoajuda. Parlo de llibres escrits des del rigor científic, i des de l’experiència personal que ens poden servir per entendre la mort i acceptar-la , o no, quan arribi i a acompanyar el malalt en aquesta etapa del final de la vida; a mi m’han servit.
Per si us interessa el tema, us dic el títol dels que jo tinc i he llegit (no pas amb la pretensió que siguin els únics i els més bons, són, repeteixo, els que jo tinc). M’agradaria que us fossin útils i si voleu en podeu disposar.
Vilanova i Vila-Abadal, Maria: La mort, una lliçó de vida? Mediterrània 2005
M. Schwartz: Morrie se’n va ( sobre la manera de viure mentre morim). Empúries, narrativa, 2000
Kübler-Ross, Elisabet; Kessler, David: Sobre el dol i el dolor. Sagarmata. Empúries 2006
Broggi, Marc Antoni: Per una mort apropiada. Edicions 62,2011
Aquest darrer acaba de publicar-se i qui l’escriu <Ha estat promotor dels organismes de bioètica de la Generalitat des del 1990 i actualment és president del seu Comitède Bioètica de Catalunya> i segons les paraules del propi autor:<…atès que un ha d’encarar, tard o d’hora, la possibilitat de morir i de veure morir a algú, convé tenir una idea realista i global de les decisions que acompanyen aquests moments i de quines formes d’ajuda se’ns podran oferir o podem oferir nosaltres . Els dos exercicis, el d’acceptació del que ve i el de la possible actuació, són importants.>
Jo, de moment, n’he llegit 4 capítols; són els que, ara, m’han interessat.
Capítol-1: La vivència de la mort propera.
Capítol-2: La companyia al malalt.
Capítol-8: Dues actuacions bàsiques : evitar el dolor i les mesures inútils
Capítol-9: La bona mort i l’eutanàsia
Allò que s’hi diu, ho he trobat molt encertat i aclaridor.
Dilluns dia 17 d’ocubre, a la Contra de la Vanguardia en Victor Amela (periodista) va fer una entrevist a l’autor d’aquesta obra, Doctor Marc Antoni Broggi i la van comentar. La nostra companya Emmanuelle la va penjar al blog el dia 23. Us recomano que la llegiu. És molt interessant.
Realmente, todo y lo que estás pasando, has podido “retratar” con fidelidad el momento de La Colla Cuidadora. Gracias!
Cuando murió mi padre llegó a mis manos un libro interesante sobre la muerte:
LA MUERTE: UN AMANECER
ELISABETH KUBLER-ROSS, LUCIERNAGA, 2008
ISBN 9788489957947
Sinopsis
Morir es trasladarse a una casa más bella, «se trata sencillamente de abandonar el cuerpo físico como la mariposa abandona su capullo de seda.»
Las experiencias científicas de la doctora Kübler-Ross, permiten confirma que la muerte es un pasaje hacia otra forma de vida. Nos hace comprender que la experiencia de la muerte es casi idéntica a la del nacimiento, puesto que se trata del inicio de otra existencia, el paso a un nuevo estado de conciencia en el que se continúa experimentando, viendo y oyendo, comprendiendo y riendo, y en el que se tiene la posibilidad de continuar el crecimiento espiritual.
Gracias a ella sabemos que una luz brilla al final, y que a medida que nos aproximamos a esa luz, más blanca, de una claridad absoluta, nos sentimos llenos del amor más grande, indescriptible e incondicional que podamos imaginar.