La segona trobada del curs

Avui, dia 24 d’octubre, hem fet la segona trobada del curs que comença. A la primera, jo no hi vaig poder anar, però avui sí,  i  hi he tornat a trobar   tota “la colla”. Ha estat gratificant veure com estàvem tots i totes de satisfetes de poder-nos retrobar, d’expressar quina era la nostra situació i què n’esperàvem i què ens aportaven les trobades. Hi ha hagut propostes de cara al curs que hem iniciat, i bàsicament, tothom ha coincidit en què era molt reconfortant ser acollit amb estimació  i poder constatar que tots sentíem  com a propis els problemes que es presentaven i els consells o recomanacions que anaven sortint per a solucionar-los. Avui hem acompanyat en el dol  la Maria Dolors Lacomba que se li ha mort el marit i  la Montserrat Rabasa que se li ha mort la cosina, germana, veïna…Quin respecte i quina comprensió hi ha hagut envers dues situacions d’acceptació de la mort tan diferents!  Quin caliu!   

Quan en acabar la trobada, a la parada de  l’autobús, mentre tres o quatre l’esperàvem, hem repassat com havia anat la reunió,  hem  constatat com, al llarg de tres o quatre anys, havia anat canviant la situació personal de cadscun  de nosaltres i com ens hi hem hagut d’anar adaptant.

Al llarg d’aquests anys més d’un membre de la colla s’ha vist obligat a ingressar la mare o el marit en una residència geriàtrica i d’alguna manera hem anat compartint una mica el trauma personal que aquesta nova situació li comportava i  el  sentiment de culpabilitat que podia generar aquesta determinació, aspecte que ha quedat  reflectit en més d’un escrit; altres, tristament, han perdut el marit, com ara jo, i d’altres continuen amb la lluita diària i constant d’anar resolent tots els problemes que es van presentant.

He estat rumniant i he vist com n’és de diferent, per a cadasdú,  l’acceptació  que  fem de la malatia i de la mort d’un ésser estimat. De l’acceptació de la malaltia n’hem anat parlant en diverses ocasions,  però de la mort, en general, no se’n parla. La mort sovint és un tabú i  no en parlem  gaire o gens en segons quins cercles i a mi, particularment, em sembla que caldria fer-ho. No sé què n’opineu vosaltres, els qui llegiu l’escrit, si és que el llegeix algú…

Hi ha força bibliografia que ens pot ajudar a superar aquest tabú. No parlo de llibres d’autoajuda. Parlo de llibres escrits des del rigor  científic, i des de l’experiència personal que ens poden servir per entendre la mort i  acceptar-la , o no, quan arribi i a acompanyar el malalt en aquesta etapa del final de la vida; a mi m’han servit.

Per si us interessa el tema, us dic  el títol dels  que jo tinc i he llegit (no pas amb la pretensió que siguin els únics i els més bons, són,  repeteixo, els que jo tinc). M’agradaria que us fossin útils i si  voleu en podeu disposar.

Vilanova i Vila-Abadal, Maria: La mort, una lliçó de vida? Mediterrània 2005

M. Schwartz: Morrie se’n va ( sobre la manera de viure mentre morim). Empúries, narrativa, 2000

Kübler-Ross, Elisabet; Kessler, David: Sobre el dol i el dolor. Sagarmata. Empúries   2006

Broggi, Marc Antoni: Per una mort apropiada. Edicions 62,2011

Aquest darrer acaba de publicar-se i qui l’escriu <Ha estat promotor dels organismes de bioètica de la Generalitat des del 1990 i actualment és president del seu Comitède Bioètica de Catalunya> i segons les paraules del propi autor:<…atès que un ha d’encarar, tard o d’hora, la possibilitat de morir i de veure morir a algú, convé tenir una idea realista i global de les decisions que acompanyen aquests moments i de quines formes d’ajuda se’ns  podran oferir o podem oferir nosaltres . Els dos exercicis, el d’acceptació del que ve i el de la possible  actuació, són importants.>

Jo, de moment, n’he llegit 4 capítols; són els que, ara,  m’han interessat.

Capítol-1: La vivència de la mort propera.

Capítol-2: La companyia al malalt.

Capítol-8: Dues actuacions bàsiques : evitar el dolor i les mesures inútils

Capítol-9: La bona mort i l’eutanàsia 

Allò que s’hi diu, ho he trobat molt encertat i aclaridor.  

Dilluns dia 17 d’ocubre, a la Contra de la  Vanguardia  en Victor Amela  (periodista) va fer una entrevist a l’autor d’aquesta obra, Doctor Marc Antoni Broggi i  la van comentar. La nostra companya Emmanuelle la va penjar al blog el dia 23. Us recomano  que la llegiu. És  molt interessant.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de La Colla, Vivències per Anna M H. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Quant a Anna M H

Vaig néixer el febrer del 1938. Durant la guerra i enmig d'un bombardeig. Em vaig casar amb en Jordi el gener del 1962. Vam tenir 5 fills i ara tenim 13 néts. A Barcelona, només s'hi està un dels 5 fills, la resta s'estan a Cardedeu, Manresa i Andorra. Alguns ens telefonen cada dia i els caps de setmana, ara l'un ara l'altre ens vénen a veure i a fer companyia.

Un pensament a "La segona trobada del curs"

  1. Realmente, todo y lo que estás pasando, has podido “retratar” con fidelidad el momento de La Colla Cuidadora. Gracias!
    Cuando murió mi padre llegó a mis manos un libro interesante sobre la muerte:
    LA MUERTE: UN AMANECER
    ELISABETH KUBLER-ROSS, LUCIERNAGA, 2008
    ISBN 9788489957947
    Sinopsis
    Morir es trasladarse a una casa más bella, «se trata sencillamente de abandonar el cuerpo físico como la mariposa abandona su capullo de seda.»
    Las experiencias científicas de la doctora Kübler-Ross, permiten confirma que la muerte es un pasaje hacia otra forma de vida. Nos hace comprender que la experiencia de la muerte es casi idéntica a la del nacimiento, puesto que se trata del inicio de otra existencia, el paso a un nuevo estado de conciencia en el que se continúa experimentando, viendo y oyendo, comprendiendo y riendo, y en el que se tiene la posibilidad de continuar el crecimiento espiritual.
    Gracias a ella sabemos que una luz brilla al final, y que a medida que nos aproximamos a esa luz, más blanca, de una claridad absoluta, nos sentimos llenos del amor más grande, indescriptible e incondicional que podamos imaginar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *