Salutacions!. Tots expressem que ens agrada retrobar-nos!
Primerament i com acostumen fem una petita relaxació amb la Carme i després varem recordar  per la seva mare de 101 anys que va traspassar fa uns pocs dies.
L’activitat que es va fer en aquesta sessió tractava sobre com demanar ajuda i com ho acceptàvem.
Dirigides per la Sílvia i ja preparats per parelles, baixàrem al pati de sota la nostra sala, unes de nosaltres es quedaran a dalt de l’escala per fer d’observadores de l’activitat.
Un cop al pati es van repartir uns mocadors per poder tapar els ulls a una persona de cada parella i d’aquesta manera sentir com es trobàvem sense veure-hi i havent de demanar l’ajut a la nostra companya per fer una volta a l’entorn. Després varem  intercanviar  amb la parella per que experimenti..
En el col·loqui posterior vàrem exposar diferents vivències.

Seguidament algunes aportacions:

• Ens vam trobar vulnerables i disminuïdes i pensar que e la necessitat d’ajuda ens ha produït ansietat al  pensar que perdrem la nostra independència.
• Ens agrada estar acompanyats sobretot per una amiga i sentir-se estimat.
• “Es más fàcil dar que recibir”
• Demanar ajuda a vegades costa de tenir-ho present, cal també tenir en compte a qui ho demanes ;  la resposta que obtinguis pot ser diferents a les expectatives..

Va quedar ben clar les diferents personalitats de tots que és el més interessant i enriquidor.
La Sílvia va portar molt bé la dinàmica i en Xabier ens va fer notar que per triar les parelles gairebé totes vam buscar les que érem més amigues i sense adonar-nos.

Creiem que l’activitat va ser ben rebuda per tothom, i van passar una bona estona.