Una mica d’humor sembla que li senti bé a qualsevol… i encara que no es correspongui amb els temps actuals, aquí us passo aquest poema l’autor del qual desconec.
Quina nena mes bonica, quina nena mes formosa!
Quin cos, quina palmera, quin aire de papallona!
Ai nena, vostè m’ha fletxat, vostè m’ha de fer ditxós!
Que bé que aniríem tots dos, així sempre de costat!
Si aquests llavis tan formosos poguessin calmar la meva set?
Ai, begui, begui, pobret que aquí té les Canaletes.
Ja som a les Rambles de les Flors, tot són roses i clavells.
Ja som al Liceu, tot és música celestial.
Ja som a Drassanes… Miri nena o m’estima o em faig soldat!
Miri jove no es cansi, tiris de cap a mar!
Bona tarda,la mera mare te 95 anys ,em parla d’aquest poema peró ella el recorda mes llarg ,el podria trobar tot sencer,no recorda l’autor.
Estimada Nuria, No tengo la continuación de la poesía, pero posiblemente su madre recuerde ésta parecida:
Rambla avall, corren els joves, portant flors de joventut.
Les noies guarnides amb roses, els nois buscant l’amor inconegut.
No entenen de dracs i de donzelles,
i per això no els fa por el que han perdut;
han oblidat la innocència que tenien,
tantes coses, sense saber-ho, han desaparegut…
Disculpe mi retraso en contestar y dele un beso a su querida madre.
Muchas gracias .le ha gustado mucho.
Bona nit,la meva mare em parla d’aquesta poesia, ella te 95 anys i la recorda mes llarga tot i que no es recorda del autor,on la puc trobar tota sensera?
A mi també m’agradaria molt trobar-la completa. Tinc 70 anys i quan era molt jove, un nen de uns 10 anys uns veïns de Gràcia del carrer de les Tres Senyores, la senyora Agustina, me la recitava molt sovint. En tinc un gra record.
Joan