El 15 de novembre de 2011, vaig escriure un text que titulava “Mai més” i que acabava dient: “Jo, en el nostre cas, ja no sé si en queden gaires més de llençols per perdre…”Avui, 23 de març, constato que sí, que encara en quedava un de llençol per perdre, el definitiu…
En Jordi ens va deixar el dia 17 de març. Ens va deixar per sempre, després de quatre mesos en què se li van anar apagant els minsos senyals de connexió que li quedaven quan li parlàvem o quan li fèiem un petó.
Ara, a la nit, quan em fico al llit, ja no li puc agafar la mà ni acostar-m’hi per sentir la seva escalforeta. La seva banda és buida i freda i res no em pot consolar d’aquesta buidor ni d’aquesta fredor.
Se n’ha anat envoltat de la nostra presència i del nostre amor, suaument, lentament, tranquil·lament…
Ell ho va donar tot per la família i pels amics, és recordat per tothom pel seu bon fer i per la seva bonhomia i és per això que els qui l’estimem el recordarem i pensarem que “Ningú no mor mai completament, mentre hi hagi algú per recordar-lo”.
El recordarem sempre!
El amor no tiene límites ni barreras en el tiempo, el que ama, ama para siempre, después de la muerte de un compañero de camino, poco a poco se borra todo dolor y todas las lágrimas, quedando el amor verdadero.
Gràcies Emmanuelle!
Anna.
Quina valentia i quin amor més gran ens demostres !!, segur que el record perdurará sempre i el teu exemple de dedicació i estimació ens ajudara a tots. Estic al teu costat, ara més que mai. Carmen.
Gràcies Carmen pel teu suport.
Anna M.
Si que hay un punto final……… en la presencia fisica, pero nunca lo puede haber en el recuerdo. Al Jordi le recordaremos todos y tú más que nadie.
Tambien puede haber un punto y seguido ……….apoyandote en la gran familia que tienes hijos, nietos, hemanas y amigos, y llevando a cabo los muchos proyectos que dejaste aparcados durante tanto tiempo.
Ana S.
Gràcies Ana pels teus, com sempre, bons consells, però hem d’admetre que que en aquest tram de la meva vida sí que hi ha hagut un “punt i final” Hi hauran altres coses que em podran fer feliç o que em podran satisfer. Els records et consolen i t’acosten a l’ésser estimat, però hi ha hagut un punt i final…